Rodalies – Toni Sala (2004) – Una projecció

rodalies toni sala

Buscava una definició per a la prosa del llibre. Per a una possible ressenya.
Vaig penjar la foto a facebook
En una conversa amb l’amic Jordi Ferran, ho vaig provar amb “escriu amb lo just. Que és molt difícil. I narra
Però tampoc era això.
Llavors se’m va suggerir el concepte de la pistola de claus. Pel fraseig tan abrupte. Violent. Les paraules eren projectils. Disparaven la narració. De vegades, ferien i tot.
Però tampoc.
Llavors, com si l’autor també ho busqués, troba la fórmula gairebé al final del llibre. Com per a pacificar-li aquest donar voltes infinit que és el fet d’escriure.

Pàgina 129:

“Quan torna cap a l’aparcament, veu venir un tren, lluny, amb el llum encès al front. És una frase que es desplaça sobre la sorra, escrita en blanc i vermell, amb les paraules plenes de passatgers”

¡Era la definició que jo buscava per a la ressenya! Frases com trens que circulen carregades d’històries.
Una projecció mental d’autor a lector i el cercle que tanca al voltant del títol.

Parlant de trens…

Share Button

2014 (un Tast)

Swans – To be Kind

Karl Ove Knausgård – Mi Lucha

El Petit de Cal Eril & David Mengual Free Spirits Big Band

Toni Sala – els Nois


Mommy – Xavier Dolan


Timó d’Atenes – Shakeaspeare & Manrique

Angel Olsen – Burn your Fire for no Witness

Primavera Club 2014


David Galvez – Cartes Mortes

david galvez

Relatos Salvajes – Damián Szifrón

Share Button

Els Nois – Toni Sala (l’Altra, 2014)

elsnois

“Cada mort li havia dit: estàs morta i per això has de viure. Has de viure perquè estàs morta”.

Una reflexió sobre la mort que ens acompanya, l’accident d’uns nois, els nois del títol, a quatre veus. Històries que envaeixen les altres, que s’abraonen entre elles en un exercici de supervivència i que s’expliquen per contacte, vides que sumen fragments d’un tot disconforme, un mosaic nerviós, abandonat i consumit per la intempèrie. Respiracions que tallen, intencions i paraules, desitjos de catàleg publicitari, el típic pou de llibre que si parlés se’ns empassaria a tots, l’obsessió per la terra quan és l’única cosa que rebrem, terra remoguda i unes paletades ràpides de ciment, antídot de l’avarícia i segell d’una tramesa sense destí. Tot fa baixada pel ventre del món i la carretera la sotgen un munt d’arbres: pots encastar-te en el que vulguis, són de lliure elecció, desfilen pels cantons com la majoria de noves coneixences que et demanen amistat a internet. Sala cus experiències respirant-nos a la boca; cadascun dels personatges podria encetar una nova trama però prefereixen estimbar-se en aquell revol fatídic, tot esperant que una altra col·lisió els reemplaci com en una cursa de relleus. Quatre per Quatre i rams de flors. Oficinistes, camioners, veterinàries i nois inquiets. Putes, boira i humitat, fum de xemeneies i soroll de trepitjades; la nit s’omple d’estels fugaços que no interessen perquè la gent és a twitter, facebook o a TV3. Aquella nit només circulaven els dos nois dels que parlen i ja sabem com van acabar.

Share Button