Música de la setmana

Messi és Déu (un altre cop després de diumenge passat) i Cris Ronaldo és Amol

Aquesta setmana han caigut “Ziggy Stardust” de Bowie, el primer disc de The Clash, “Life’s Rich Pageant” de R.E.M. i “Abbey Road” de The Beatles de manera rotativa. Vells clàssics com a font d’inspiració per a escriure. Quina és la formula magistral d’una obra? Què permet mantenir l’interès des de la primera plana? Què cal per a no avorrir? Qüestió de gustos.

I’d send my photograph to my honey – and I’d c’mon like
a regular superstar

Arca – Arca (2017)

Agafin Anthony and the Johnsons i el barregen amb la proposta d’un tecno fosc com ara Burial. En un llenguatge més planer, imaginin el seu cantant d’òpera favorit interpretant àries cego d’èxtasi.

 

Vampyria – Tete Montoliu & Jaume Sabatés (1974)

Qui recorda Tete Montoliu? Un extraordinari disc a reivindicar. Dos pianos, un clàssic i un elèctric, dialoguen sobre temes foscos. L’eternitat a quatre mans i dos talents naturals. Melodies que et xuclen la sang.

Robert Wyatt – Ep’s (1999)

 

 

 

 

 

 

 

Fa uns anys, Robert Wyatt va compilar diferents discs breus de la seva carrera en una caixa. Bàsicament, versions. Amb el seu estil inconfusiblement tou

Share Button