Música Semanal

Una selecció de temes que aniré penjant sempre que pugui fer una compilació com Deu mana. (Demaneu si la voleu via Spotify o tal qual)

Alain Bashung – Mes Prisons (live a l’Olympia)

Qui no el conegui, fa tard. el vam perdre al 2009. Però queden els discos, hereusement i aquesta demostració de poder de la seva darrera gira en viu. Malalt de càncer i aguantant com un campió.

Thundercat – Them Changes (live)

Aquesta gent, els afroamericans, com els volgueu dir, tenen un poder que nosaltres, els nens blancs, no tenim. Se’n diu groove. Després li foten i treuen influències sense gaires dèries. Com Mingus i Stravinksi, per exemple. Aquest tal Thundercat pot sonar a moltes coses alhora des de la base del funk i el hip-hop. De segur que fa aixecar el vol.

Litku Klemetti – Juna Kainuuseen

Una finlandesa de Jyväskylä, una balalaica electrònica, zero dèries i pop vorejant el garatge. Un llenguatge (em perdonarà la Reial Acadèmia Finesa) indesxifrable, semblant a voler parlar amb la boca plena de puré de patates. Un resultat finíssim.

Bob Dylan – Tombstone Blues

Sempre recordaré aquell moment de ja fa un munt d’anys. Amb l’Albert i el Ricky Gil al Ford Fiesta verd del Rai. El Ricky i jo traduíem la lletra d’aquest “Tombstone Blues” i de la seva tornada van sortir els primers versos de “El mejor cóctel”, possiblement una de les millors cançons de Brighton 64.

Julian Cope – These Things I Know

Words can be tricky
Some say peace but they mean submission
Truth can be sticky
It’s your truth, you’re stuck with it

Share Button

De All The Young Dudes a Move On – David Bowie (1972 – 1979)

Una última entrada per acabar la setmana de dolor David Bowie. Per acomiadar-lo per sempre més.
Amb una cortesia del mestre i amic Rai Escalé

Rai Escale (https://www.facebook.com/rai.escale/?fref=photo)

Rai Escale
(https://www.facebook.com/rai.escale/?fref=photo)

Dues de les meves cançons favorites, “All The Young Dudes” (editat com a single, 1972) i “Move On” (Lodger, 1979) guarden una relació més o menys coneguda. I és que els cors de la segona contenen la tornada de la primera, però passada al revés, d’aquesta manera que els músics practiquen quan busquen algun efecte sorpresa, d’aquests anomenats psicodèlics. Ara, busqueu l’entrada de Lodger a la Wikipedia Espanyola i sabreu què és la traducció automàtica de la enciclopedia libre.

I aquí una de les millors versions de “All The Young Dudes” amb Billy Corgan dels Smashing Pumpkins

“Got a song about him”, diu DB

bowie live and lodger

Share Button

Tindersticks 26 de novembre de 1997

tindersticks second álbum

Presentaven el segon disc en concert. Pensant-hi, jo creia que havia estat molt abans, l’any 1995 de l’edició del disc, però va ser més endavant, dos anys més tard.
Hi vaig anar amb els amics Kati Phipps i Rai Escalé. L’Apolo del carrer Nou de la Rambla era ple, ho vaig celebrar perquè organitzava La Iguana Internacional del vell conegut Robert Grima. El repertori del concert va fer els dos primers discs de la banda, el so ballava insegur davant la contundència emocional de les cançons enregistrades. Hi col·laborava Stuart Staples amb la veu sempre al limit de l’afinació, malgrat que després em diguessin que no. Malgrat el posat crooner de Staples, intentava coses amb la veu que quedaven lluny de la seva capacitat. La banda complia amb profusió de guitarres acústiques, teclats tipus Hammond i un violí que cobria l’expedient. Com que es podia fumar, una boira baixa retallava perfils i actituds de coll alt i botí en la llum que petava de l’escenari. Érem feliços amb aquells discos, sentint-nos dandis tràgics, mudats pel concert igual que vestien Staples i companyia dalt de la tarima. Comparat amb aquell potent primer concert seu a la plaça del Rei, durant unes Festes de la Mercè, aquest segon em va deixar un pel fred. Després vindrien amb l’orquestra al Palau de la Música per a deixar-nos bocabadats. Un cop de puny suau pel record.

La samarreta la vaig comprar abans del concert; era el costum, entrar i comprar el marxandatge disponible que després lluiria pels passadissos de TV3, per arrencar de la veu de promos Jordi Novellas un “qui són aquests? Uns altres d’aquests grups raros que escoltes”. Encara aguanta, caient a trossos, però. Principalment, ha sobreviscut ales incursions de la mare quan es presentava a casa a fer dissabte i me les llençava sense permís, aprofitant que jo era a la feina.
En vaig arribar a tenir un munt, piles de rampoines que ningú sap d’on vaig treure
que dirien els Surfing Sirles.

Share Button

Miroir Noir – Propter Nuptias – Eat Meat

Dos en un, nou espai, la mateixa carn.
Canvi d’emplaçament, Nova exposició.

El català Rai Escalé i l’eslovac Milos Koptak presenten “Propter Nuptias”, una exposició itinerant que va engegar el setembre a l’església Rochuskapelle de Munic, que va continuar l’octubre a la galeria Blokker de Madrid i que ara arriba a la sala Eat Meat en la nova ubicació del carrer Mònec, 17, en el centre de Barcelona.
Una exposició que també és un llibre (editat amb el recolzament del ministeri de cultura eslovac), que és un treball de la memòria en el temps, que són nuvies, però que també podrien ser “verges, monges o prostitutes“, espectres de llocs abandonats, aparicions en velles residències sumptuoses que encara aguanten el pas del temps. La visió crua d’allò que anomenen el Dia Més Feliç en la vida de les persones. Una nova mostra de l’explotació del concepte bellesa, motor d’exhibició d’aquest dos artistes units per internet, el temps i els mapes. De Barcelona a Bratislava, un munt de nuvies els miren passar, dubtant ara entre llençar l’aliança i el ram i arrencar a córrer lluny del seu promès i l’altar. O no.

Miroir Noir són quatre mans pintant alhora des del 2007, És Goya, Velazquez y Saura, Kafka i el mite del Gólem, els jocs macabres d’Isabel Bathory amb els malsons de Franco i Stalin. Cervesa i Borovička. Barroc Punk. Trànsit pictòric, barreja i ironia. Obsessió per no repetir.

Divendres, 28, a partir de les 19:00, l’associació Eat Meat s’acosta al centre de Barcelona, instal·lant l’activitat de la galeria en un nou espai. Serà al carrer Mònec, 17 del nostre barri gòtic favorit.
I com diuen des del carrer Alzina del barri de Gràcia: Nou espai, la mateixa carn.

Share Button