neutral (again)

neutral

Cada vegada que l’escolto viatjo a Mallorca l’any 2006 quan recorria l’illa sense rumb i el disc sonava al reproductor del cotxe. Soledat profunda d’Andratx a Sóller per la serra de Tramuntana prou buida d’autobusos de turistes. La costa enfosquida per l’hivern semblava reposar de l’estiu en aquell desordre de desnivells. La muntanya queia al mar i el paisatge se’m ficava als ulls sense esforç. La soledat feia entendre la distància que necessita l’home per viure. L’aïllament i una determinada renuncia tenyida de bogeria que es tastava d’aquella contrada dels arbres torts. Des de qualsevol puig amb vistes al mar entenies el concepte de l’imprescindible. M’asseia, em treia una cigarreta i m’omplia d’una felicitat que no podia compartir amb ningú. Tampoc volia. Mirar la costa, imaginar el contorn i saber-me presoner. L’illa com a metàfora, la pau quan tothom calla i només queda la música com una natura morta un cop l’han feta i entregada.
Me l’havia regalat la meva germana els reis d’aquell 2006.

Share Button

Neutral Milk Hotel – El rei de les pastanagues

When you were young
You were the king of carrot flowers
And how you built a tower tumbling through the trees
In holy rattlesnakes that fell all around your feet

And your mom would stick a fork right into daddy’s shoulder
And dad would throw the garbage all across the floor
As we would lay and learn what each other’s bodies were for

And this is the room
One afternoon I knew I could love you
And from above you how I sank into your soul
Into that secret place where no one dares to go

And your mom would drink until she was no longer speaking
And dad would dream of all the different ways to die
Each one a little more than he could dare to try

Quan eres jove
Eres el rei de les flors de la pastanaga
I com vas construir una torre que queia a través dels arbres
cap a les serps de cascavell sagrades que senties al voltant dels teus peus

I la teva mare va clavar-li una forquilla en l’espatlla del pare
I el pare va llençar les escombraries pel terra
Mentre nosaltres ens estiràvem i apreníem per a que serveix el cos dels altres

I aquest és el lloc
En que una tarda vaig saber que podria estimar-te
I des de dalt em vaig enfonsar en la teva ànima
Dins d’aquell lloc secret a on ningú gosa anar

I la mare beurà fins que no pugui parlar més
I el pare somiarà amb totes aquelles formes de morir
Cadascuna, una mica més de les que podria gosar d’intentar

Share Button