Pregunta-ho a la pols – John Fante (1980) (& Kate Tempest)

Casa nostra és casa vostra, segons John Fante

“Jeia al llit i pensava en ells, mirava com entraven i sortien a batzegades de la meva habitació els flaixos vermells de l’hotel Saint Paul, i em sentia miserable perquè aquella nit m’havia comportat com un d’ells. Un Smith, un Parker, un Jones, jo mai havia estat un d’ells. Ai, Camilla! Quan era petit, a la meva terra, a Colorado, eren els Smiths, els Parker i els Jones els qui m’ofenien amb els seus insults; em deien espagueti, macarroni, llardós, i els seus fills em ferien tal com jo t’he ferit aquesta nit. Em van fer tant de mal que mai vaig poder ser un d’ells, em van empènyer cap els llibres, a tancar-me en mi mateix, a fugir d’aquell poblet de Colorado, i de vegades, Camilla, quan veig les seves cares, em torna a fer mal, aquell vell mal, i de vegades m’alegro que siguin aquí morint-se a la llum del sol, desarrelats, enganyats, per la seva pròpia manca de cor, les mateixes cares, les mateixes boques dures, encarcarades, cares del meu poble, omplint la buidor de les seves vides sota el sol ardent”.

Traducció de Martí Sales

+ + + + + + + + + + + + + + + + + +

Europe is lost, America lost, London is lost,
Still we are clamouring victory.
All that is meaningless rules,
And we have learned nothing from history.

Kate Tempest: “Europe is Lost”

Share Button

Mare Nit – Kurt Vonnegut (Les Males Herbes, 2014)

mare nit

Vonnegut i 70 anys d’Auschwitz en el record.

Com que no coneixia gaire bé aquell home, vaig provar de fer una broma privada, el que a mi em semblava una broma privada.
– Vostè només era un soldat, oi? – vaig dir-. UN soldat que rebia ordres dels seus superiors com tants soldats arreu del món.
L’Eichmann va mirar els guardes i s’hi va dirigir en un jiddisch endimoniat, en un jiddisch indignat. Si hagués parlat més lentament, l’hauria pogut entendre, però va parlar massa ràpid.
– ¿Què ha dit? – vaig preguntar al guarda.
– Ens pregunta si li havíem ensenyat a vostè la seva declaració – va dir el guarda-. Ens va fer prometre que no l’ensenyaríem a ningú fins que no estigués acabada.
– No l’he llegit – vaig dir a l’Eichmann
– I com és que sap quin serà el meu al·legat? – va dir.
Aquell home es pensava de debò que s’havia inventat aquella defensa suada, malgrat que un país sencer de més de noranta milions d’habitants havia utilitzat aquell argument abans que ell. Així de pobre era el coneixement d’aquell individu del diví acte de la invenció humana.

mare nit fragment

Share Button