Pregunta-ho a la pols – John Fante (1980) (& Kate Tempest)

Casa nostra és casa vostra, segons John Fante

“Jeia al llit i pensava en ells, mirava com entraven i sortien a batzegades de la meva habitació els flaixos vermells de l’hotel Saint Paul, i em sentia miserable perquè aquella nit m’havia comportat com un d’ells. Un Smith, un Parker, un Jones, jo mai havia estat un d’ells. Ai, Camilla! Quan era petit, a la meva terra, a Colorado, eren els Smiths, els Parker i els Jones els qui m’ofenien amb els seus insults; em deien espagueti, macarroni, llardós, i els seus fills em ferien tal com jo t’he ferit aquesta nit. Em van fer tant de mal que mai vaig poder ser un d’ells, em van empènyer cap els llibres, a tancar-me en mi mateix, a fugir d’aquell poblet de Colorado, i de vegades, Camilla, quan veig les seves cares, em torna a fer mal, aquell vell mal, i de vegades m’alegro que siguin aquí morint-se a la llum del sol, desarrelats, enganyats, per la seva pròpia manca de cor, les mateixes cares, les mateixes boques dures, encarcarades, cares del meu poble, omplint la buidor de les seves vides sota el sol ardent”.

Traducció de Martí Sales

+ + + + + + + + + + + + + + + + + +

Europe is lost, America lost, London is lost,
Still we are clamouring victory.
All that is meaningless rules,
And we have learned nothing from history.

Kate Tempest: “Europe is Lost”

Share Button