Vila-Matas dice ( y Billy Drummond dice (según Julian Cope)) – de “Los Mejores Cuentos de Sergio Pitol”

Vila-Matas (Kafka), Pitol, Julian Cope y Bill Drummond (said)

“Siempre he pensado que sólo pueden ser generosos aquellos escritores que, dentro de su humildad kafkiana pero conocedores de su sosegado y suficiente talante de hombres de letras, no temen que nadie pueda hacerles sombra. Eso los hace desprendidos. Su literatura no depende de lo que hagan los otros, sino de lo que escriban ellos. Saben que no serán ni peores ni mejores porque otros escriban cosas infames o sobresalientes. Y eso explica que a veces, creyendo verla en los otros, elogien su propia elegancia sin darse cuenta de que es a ellos mismos a quienes en realidad están elogiando”.

Give me one good reason why I shouldn’t win
(Bill Drummond said, Bill Drummond said)
If a falling leaf can’t help my suffering
(Bill Drummond said, Bill Drummond said)

And I sat around my feet,
to teach me how to float
“Get out” she cried,
in the minute she died
He folded up her coat
And the family cried,
go spinning ‘cross the sky

(Bill Drummond said, Bill Drummond said)
If I sit and pray, my Christmas tree will die
(Bill Drummond said, Bill Drummond said)

And if his life gets out of hand
And if his face turns blue
These things are sent to try us
And what more can we do?
And then he walked around my garden
And sniffed around my coat
And then I looked around to see him
His hands around her throat

(Bill Drummond said, Bill Drummond said)
If a falling leaf can’t help me
(Bill Drummond said, Bill Drummond said)
If a falling leaf can’t help me
(Bill Drummond said, Bill Drummond said)
If a falling leaf can’t help me
(Bill Drummond said, Bill Drummond said)
If a falling leaf can’t help me

Share Button

Música Semanal

Una selecció de temes que aniré penjant sempre que pugui fer una compilació com Deu mana. (Demaneu si la voleu via Spotify o tal qual)

Alain Bashung – Mes Prisons (live a l’Olympia)

Qui no el conegui, fa tard. el vam perdre al 2009. Però queden els discos, hereusement i aquesta demostració de poder de la seva darrera gira en viu. Malalt de càncer i aguantant com un campió.

Thundercat – Them Changes (live)

Aquesta gent, els afroamericans, com els volgueu dir, tenen un poder que nosaltres, els nens blancs, no tenim. Se’n diu groove. Després li foten i treuen influències sense gaires dèries. Com Mingus i Stravinksi, per exemple. Aquest tal Thundercat pot sonar a moltes coses alhora des de la base del funk i el hip-hop. De segur que fa aixecar el vol.

Litku Klemetti – Juna Kainuuseen

Una finlandesa de Jyväskylä, una balalaica electrònica, zero dèries i pop vorejant el garatge. Un llenguatge (em perdonarà la Reial Acadèmia Finesa) indesxifrable, semblant a voler parlar amb la boca plena de puré de patates. Un resultat finíssim.

Bob Dylan – Tombstone Blues

Sempre recordaré aquell moment de ja fa un munt d’anys. Amb l’Albert i el Ricky Gil al Ford Fiesta verd del Rai. El Ricky i jo traduíem la lletra d’aquest “Tombstone Blues” i de la seva tornada van sortir els primers versos de “El mejor cóctel”, possiblement una de les millors cançons de Brighton 64.

Julian Cope – These Things I Know

Words can be tricky
Some say peace but they mean submission
Truth can be sticky
It’s your truth, you’re stuck with it

Share Button