2015 – El gusto es mío.

No me gustan las listas de éxitos, ni esa manera grosera de marcar paquete de “mira lo guay que soy y el buen gusto que tengo”. Ni el mira cuánto sé, me interesa. Ni aquello tan sobado del siete-ciencias que sale a decir que la cosecha de este año ha sido una mierda. Compartir momentos, quizás sea eso. Lo que ha dado de sí este 2015.

courtney barnett

Courtney Barnett – Sometimes I sit and think, sometimes I just sit
Irreverente y punk, joven y salvaje, la gasolina necesaria para que esto no pare.

FFS
FFS – FFS
Fans y seniors supervivientes compartiendo necesidades. Sparks & Franz Ferdinand a la conquista del mundo. El gusto es de ellos.

capricho de elche

El Niño de Elche – Voces del Extremo

El eclecticismo como respuesta, como la llave que abre todas las puertas. Reivindicación y trance jondo

Alabama Shakes – Sound and Colour

No pidas más. Es lo que ofrecen. Raíz mascada por el tiempo. La pureza de los hechos. Masticado de hace décadas. Alma, le llaman.

Crudo Pimento – Fania Helvete

Rock en la Frontera. Murcia Y Minimalismo de ideas. Extremos y Pimientos. Quien no entienda, lo consulte a su santero favorito.

john-grant grey ticlkes

John Grant – Grey Tickles, Black Pressure

Ha vuelto el Oso. Un tiro seguro para los que disfrutan de su estilo de cantautor bailable. Un horror para los que no entienden nada de nada.

blur magic whip

Blur – Magic Whip

El oficio como bandera, los años de experiencia como sello. Sobrevivir al desgaste con un Pop que suena como su nombre.

Hidrogenesse -Roma

Música para parejas. La cantidad justa de amor e ironía repartida. Su música escapa de esa tontería llamada ideología.

Share Button

de Weaver a Borgnine (Segons John Grant)

Com la cosa va d’actors, fem-ho com un doble homenatge a Robin Williams i a Lauren Bacall que ahir van marxar amb els àngels.
Així, sense més…

Sigourney Weaver

When I woke up today, the air was very strange
I couldn’t feel my skin and there was evil in my bones
I tried to speak but found that I didn’t have a voice
It was a prison like the one you would find in the twilight zone

And I feel just like Sigourney Weaver
When she had to kill those aliens
And one guy tried to get them back to the earth
And she couldn’t believe her ears

So I was taken or I went towards what was west
Where the ground was dead and struvk out at the giant sky
The sky was black and filled with tiny silver holes
And it was there with the frightened voice that I began to cry out loud

I feel just like Winona Ryder
In that movie about vampires
And she couldn’t get that accent right
Neither could that other guy

And I feel just like I am on Jupiter
One man looks like rainbows, sure
But it doesn’t lend itself to life
And I haven’t finished yet

Ernest Borgnine

How much is enough? That’s a really tough question.
You ought to give it some thought sooner or later.
Got off of the hooch and the crack and skipped the smack down–
But then you had to find yourself a lower low.

Doc ain’t lookin’ at me; says I got the disease.
Now what did you expect? You spent your life on your knees.
It was never too late. Tell me–what were you afraid of?
Do the numbers in your head or get out your calculator.

[Chorus]
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.

Sorry that you think you had it rough in the first world.
You ought to get out a map sooner than later.
Knowledge has turned into a trap; you have to slow down.
Get out of your head and spend less time alone.

But you never learn; you get your labyrinth on.
You lay awake at night and think that you are getting old.
You don’t need to panic now; you got time to do that later.
You’re the Jack who’s chasing Danny outside in the snow.

[Chorus x2]
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.

I got to meet him once, and he was really, really cool.
And when I think about everything’s that he’s been through,
I wish he’d call me on the phone and take my ass to school.

[Chorus x2]

I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.

I got to meet him once, and he was really, really cool.
And when I think about everything’s that he’s been through,
I wish he’d call me on the phone and take my ass to school.

Share Button

Despertar agonitzant

Desperto amb el sumari de les 6:00 de Catalunya Ràdio. Tots els dies. Una manera de llegir les constants del dia i els missatges que ens envia la, per denominar-lo d’alguna manera, intelligentsia del país. Una manera d’escoltar el sense-fi de discos sol·licitats i interessats que conformen l’escena catalana.
Ahir Teresa Forcades i Arcadi Oliveres presentaven la seva iniciativa Procés Constituent als mitjans. Contra-programant, el “Singulars” de Jaume Barberà entrevistava la parella d’indignats mentre el Barça passava a semifinals de Champions. Mentre veia l’entrevista, vaig fantasiejar amb la possibilitat d’una portada de l'”Interviu” protagonitzada per la Forcades i l’Oliveres per allò de captar atencions. Una solució barroera, com els calendaris de bombers que es despullen per cridar l’atenció, desitjar un bon nadal o solucionar algun problema de tresoreria.
Tot plegat, l’entrevista del “Singulars” em va fer una mica de pena. La parella d’indignats van recordar-me el típic matrimoni amb molta mili, en el que la dona encara té ganes de brega i el marit prefereix les sabatilles, el got de llet i les galetes. Es van esmentar els conceptes de sempre, l’un gairebé badallant, l’altra com si donés geografia i història a un grup d’infants. Quan es va preguntar per la reacció política, l’Oliveres va treure els noms de les CUP i de ICV. Més del mateix.
Tot i els conceptes de sempre, el posat octogenari (que recorda i denuncia la manca de reacció del jovent) i la qualitat de les diverses complicitats polítiques, Procés Constituent és un pas endavant. Millor o pitjor, amb més o menys empenta, però és projecte d’involucració social, per dir-ho d’alguna manera, un mitjà d’arreplegar el vot captiu i descontent. Per cert, que ahir a les CUP ja se’ls va veure el llautó quan des de la coalició van demanar a la parella Forcades-Oliveres que s’integressin en el seu grup. Sempre a voltes amb els partits i les seves influències.
Avui em desperto i ni una paraula del Procés Constituent en el sumari dels Matins de Catalunya Ràdio. La portada l’encapçala la darrera picabaralla sobre la llengua, de CiU a Ciutadans passant pel PP i ERC. Amunt i avall amb les sigles. L’intercanvi de declaracions entre CiU i ERC pel tema pressupostos, la resposta de Brussel·les i de Madrid. I sant-tornem-hi fins a la… “Victòria!”… del Barça (però no van empatar?! i a casa!) que era el més repiulat pels oients de Catalunya Ràdio.

Ens deien a la facultat que l’assumpte de la informació, la base de tot, era la novetat, el fet que trencava l’harmonia diària. Sembla que els informadors d’avui, la assignatura aquesta, li direm Redacció de 1er, no la van fer.

Una cançó sobre fills de puta. John Grant:

Share Button