Las leyes de la Frontera – Javier Cercas (2012)

Si uno no entiende que hay cosas más importantes que la verdad no entiende lo importante que es la verdad“.

Lleis i paraula, enfrontats. El gust per la llegenda, per la mitomania. El treball de la memòria, la malaltia de dur sempre els ulls en el clatell quan tot és mentida.Passats uns instants, la memòria tot ho complica. Llavors, una època de llibertat i de vida al carrer serveix el punt de partida. Llavors, la delinqüència, els famosos “navajeros”, que acollonien el personal, que et sortien de darrere una cantonada per plomar-te. La llei del carrer era aquesta. Un sol perenne, les robes lleugeres, la ferum a resina de haixix, a patxolí, a encens, una època d’olors intenses, de suor i sexe furtiu, de borratxeres als parcs. D’aquesta imprecisió que ens va portar alguna vegada a trepitjar en fals. De molta veritat per desvirgar i de la mentida oficial que romania intocable.

Javier Cercas es treu de la màniga una història de dues cares que presenta com una entrevista falsa. Com si el treball periodístic de “Anatomía de un Instante”, la seva obra anterior, seguís adherida al seu cervell de narrador. L’objectiu. Un tema, una conjuntura, una situació, que, per tots els que l’hem viscuda, desbanca en emoció a temes de la Guerra Civil i la postguerra. Perquè va ser la conquesta de la nostra llibertat individual més que la recuperació de les llibertats col·lectives, perquè va coincidir amb la nostra adolescència. Tant si volen com si no. En aquest sentit, els nostres Liang Shang Po particulars, els de l’autor i el lector, corren paral·lels, en el meu cas, des de l’Instante. El fet serveix per reivindicar el narrador, per la seva lucidesa, per la prosa i l’estil, pel paquet que converteix aquest “Las leyes de la Frontera” en una lectura trepidant i intensa, sincera i amb les dosis justes de poesia, amb uns punts d’emoció que, com cops de puny, s’enfonsen, directes, en els nostres estomacs lectors.

Una lectura sense trampes (bé, una, la veu cantant, de vegades, sembla que se li escapi de les mans a l’autor) que funciona como un metrònom quan reparteix els moments de la trama i presenta els punts calents de l’argument. Amor, camaraderia, aventures, una frontera blava en mig de la morralla i la misèria d’una vida acabada de descobrir. I, com sol passar en aquestes històries, i ja són moltes, la veritat paga els plats trencats, per acabar abandonada en el marge del camí, quan ens han dit mil vegades que no paga la pena tocar-la.
Una vegada mes, doncs.

Share Button