Frank Zappa en deu passos

1.- Frank Vicent Zappa (21-12-1940 / 4-12-1993)

Músic, productor, compositor, guitarrista, director de cine. Etern candidat a les eleccions presidencials dels EUA, per allò de fer la punyeta i donar sentit a la democràcia d’un país. En trenta anys de carrera va signar més de vuitanta discos. Va rodar pel·lícules, videoclips, va dissenyar les seves portades, va muntar òperes i gires mundials de cent concerts. Va tocar a tot arreu. Va robar els colors a les ànimes puritanes, va fruir i va fer negoci dels mals pensaments. Ni el dimoni, va poder igualar-lo. Va donar una volta més a la composició musical, una més que qualsevol altre espavilat. Quan els altres creien que ja hi eren, Frank continuava corrent. A galop. Amb els Mothers of Invention, amb els altres Mothers, amb Steve Vai, amb Captain Beefheart, amb i sense la Warner Bros. Amb la seva dona, Gail, i els seus fills. La seva tomba, com la del soldat desconegut, no té làpida. La nota final de la seva mort deia: “El compositor Frank Zappa se’n va anar a fer la darrera gira, dissabte just abans de les 18:00”.

2.- Mothers of Invention:

Quan tothom es dedicava a l’amor i a les flors, ells xerraven del sexe, de les fruites, les verdures i la crema de formatge. Dels polls, les cabres i d’altres malalties. D’alens canins i conys grossos com King Kong.

3.- Hot Rats (1969)

El conill que Zappa es treu del barret és de color lila i vol alguna cosa més que no siguin pastanagues. Les melodies canvien de ritme com xinxes enrabiades. El so es greixós i s’enganxa a la oïda. Un dels millors disc de la història de la música. A tot això, els 60’s han passat volant. Comencen els problemes per a moltes figures del pop rock.

4.- Black Zappa:

Amb els seus socis de color, George Duke, Chester Thompson y Napoleon Murphy Brock, Zappa enfosqueix les composicions. Junts, signen una de les etapes més brillants de FZ. Juntament amb Ruth Underwood i Tom Fowler. Inclou “Overnite Sensation”, “Grand Wazoo”, “Roxy & Elsewhere”, “One Size Fits All”.

5.- Frank Live in Barna

El primer concert va ser al Pabelló de la Penya, a Badalona.. Correspon a la gira de presentació de “Apostrophe”. Amb George Duke, Chester Thompson, Tom Fowler, Ruth Underwood i Napoleon Murphy Brock. Mallofré en la ressenya treia escuma per la boca de l’emoció.

El segon, al Pabelló Municipal de Barcelona, dimarts, 13 de març de 1979, amb la presència de Steve Vai a la guitarra. Un desastre de concert, segons la crònica, de nou, d’Albert Mallofre.

El tercer, al Pabelló Municipal de Barcelona, el 19 de setembre de 1984. I nova ressenya d’Albert Mallofré.
I el concert

6.- Frank Zappa de nou a Barcelona:
“Disculpen mi pronunciación, pero he aprendido mi discurso como un loro. Este concierto lo quiero dedicar a las gentes que hablan y sienten en español, 300 millones en España, Sudamérica y Norteamérica, quienes cooperando entre ellos y salvando sus diferencias, podrán llegar a ser EL TERCER PODER.” (FZ, Barcelona, 17 de mayo de 1988)

7.- Frank Zappa Dream Team

Jim Carl Black, bateria i indi del grup

Ian Underwood: multi-instrumentista

Captain Beefheart: veu i artista

Ruth Underwood: Percussió

Napoleon Murphy Brock : Sax and vocals

George Duke: Duke of Keyboards

Terry Bozzio: On drums

Adrian Belew: Guitar

Steve Vai: Excessive Guitar & Blue Light

8.- Frank Zappa Documental – A Day With Frank Zappa (1971)

Una joia del documentalisme musical. Frank Zappa imposa la idiosincràsia, el talent i la sinceritat d’un home que destestava la trampa i l’engany. Un film verité que exposa l’artista sense embuts i amb grans dosis d’humor àcid. Directe, del disc a la pantalla.

A Day With Frank Zappa (1971)

9.- Una selecció:

The Mothers of Inventions – Freak Out (1966): “Ain’t got no heart”, “Who are the brain police”. “I’m not satisfied”, “Help, I’m a rock”

The Mothers of Invention – We’re only in it for the Money (1968): “What’s the ugliest part of your body”, “Let’s make the water turn black”, “The Idiot Bastard Son”, “Tale off your clothes when you dance”

Frank Zappa – The Grand Wazoo (1972). Tot l’àlbum.

Frank Zappa – Roxy & Elsewhere (1974): “Cheepnis”, “More trouble every day”, “Penguin in Bondage”, “Village of the sun”.

Frank Zappa – In New York (1978): “Titties and Beer”, “The Illinois Enema Bandit”, “Black Page Nº 2, “Purple Lagoon”.


Frank Zappa – Sheik Yerbouti (1979): “Baby Snake”, “City of Tiny Light”, “Dancing Fool”, “Broken hearts are for Assholes”.

10.- La Mort de Frank Zappa – Una ressenya de Diego A. Manrique

Share Button

Frank Zappa – Apostrophe (1974)

40 anys després el temps s’ha aturat a la terra de la neu groga, d’aquella neu que mai has de tastar. Els esquimals saben de què va i t’ho adverteixen. 1974, qui recorda l’any sense recorre a la Wikipedia incerta o tramposa. L’any abans d’allò de Franco, tots lluint pantaló de pota ampla i el cabell amenaçadorament llarg, llis o rinxolat. Nosaltres amb una bona granissada a la cara, un intent de bigoti que les mares ens obligaven a afaitar, amb la llengua llarga d’engegar improperis o d’inventar nous insults o d’inventar excuses quan fotíem campana. I elles, morenes, molsudes i guapes com aquelles il·lustracions del Renaixement, vestides amb colors clars, toves i cenyides després que les alliberessin de l’uniforme. Ballàvem vells èxits negres, ballàvem lentes, “L’Angie” i el “Samba pa ti”, arrapats i amb el cap en l’espatlla de l’altre. El fred del que parla Frank a “Yellow Snow” es desfeia pels volts de maig i ens el menjàvem pel juny. Fa 30 anys, de qualsevol història, en trèiem dues o tres interpretacions, buscant allò que la censura havia prohibit. “Llavors, la neu groga era neu amb pipí. Era una referència a la droga? Segur!” (Després vàrem descobrir que el Zappa prohibia el consum de drogues als seus músics sota amenaça d’expulsió directe del grup) I així anàvem fent. I si no volíem interpretar res de res, ens deixàvem endur per aquella barreja de rock, jazz, funk i pop que practicaven els Mothers i que nosaltres preteníem ballar. Si no, fèiem veure que enteníem el sentit de les seves cançons. I allà on ells cantaven “Saint Alfonzo” (Seinalfonsó), nosaltres escoltàvem i cantàvem “Se le apagó” (el porro, of course). I la vida l’omplíem d’apòstrofs, perquè parlar aspirat i enganxant paraules molava molt més que la fonètica emprenyadora de les classes de llengua i literatura. Llavors va passar allò que volíem arribar al Nirvana aquella mateixa nit. I ens vam adonar que sonava “Cosmik Debris”. Quan finalment vam tirar de diccionari per entendre que ens venia l’home misteriós d’en Frank, vam assabentar-nos que la seva bola de cristall llegia perfectament el futur i que els que ens calia era no perdre més el temps amb la cuina macrobiòtica i d’altres històries exòtiques. Un paquet de condons era el que necessitàvem i no oblidar de votar quan ens donessin l’ocasió. Netejar-nos bé les aixelles i els peus si no volíem que a les primeres de canvi ens fotessin fora del llit i follar com bojos perquè sembla ser que el món s’acabava (coses de la guerra freda d’aleshores).

Share Button

Rates Calentes – Frank Zappa

(vora el mar)

Willie The Pimp

I’m a little pimp with my hair gassed back
Pair a khaki pants with my shoe shined black

Got a little lady … walk the street
Tellin’ all the boy that she cain’t be beat

Twenny dollah bill ( I can set you straight )
Meet me onna corner boy’n don’t be late

Man in a suit with a bow-tie neck
Wanna buy a grunt with a third party check

Standin’ onna porch of the Lido Hotel
Floozies in the lobby love the way I sell:

HOT MEAT
HOT RATS
HOT CATS
HOT RITZ
HOT ROOTS
HOT SOOTS
HOT ZITZ
HOT MEAT
HOT RATS
HOT CATS
HOT ZITZ
HOT ROOTS
HOT SOOTS

Share Button