Nosaltres – Ievgueni Zamiatin (1921)

nosaltres zamiatin

“Suposem, doncs, que deixem caure aquest àcid sobre la idea del dret. Fins i tot els antics més adults sabien que la font del dret és la força, que el dret és una funció de la força. I vet aquí que tenim les balances!. A una banda hi ha un gram, a l’altra, una tona; en una jo, en l’altra, nosaltres. L’Estat Únic. Assumir que el jo pot tenir determinats drets en relació amb l’Estat i assumir que un gram pot pesar igual que una tona es exactament el mateix. Queda clar, oi? D’aquí surt la distribució: la tona té drets, el gram té deures. I el camí natural de la insignificança a la grandesa es oblidar-te que ets un gram i sentir que ets la milionèsima part d’una tona”

La història del rus Zamiatin (1884-1937) és la del revolucionari desencantat que topa amb la realitat del cap Stalin quan aquest, volent preservar el control de la revolta, canvia el pas del país i abandona la utopia de Lenin. L’obra amb la que pretén posar el dit a la nafra de la traïció esdevé el típic jeroglífic de l’autor valent en temps de dictadura. Zamiatin retrata la decepció i posterior situació irrespirable del país des d’un univers paral·lel dominat per les matemàtiques. Denuncia l’opressió i juga amb els límits dels fets, amagant a sota la seva amargor i també la seva recança, sabent que l’obra provocaria l’acció del censor. Com va passar. Sense saber-ho, “Nosaltres” dona peu, cos i ànima a la ciència ficció moderna de Aldous Huxley, Lem, Bradbury i Assimov. La prosa poètica amb que furga la realitat del moment fa ballar de vegades la compressió. El missatge que pretén, però, es manté inalterable gràcies a la repetició mecànica de les situacions que viu el protagonista i les conseqüències que els seus actes provoquen. Com acostuma a passar, la innocència és la gran perjudicada de la història.

Traducció a càrrec Miquel Cabal Guarro

L’ambientació musical a càrrec d’uns altres mestres espacials:

Share Button

Palomeras, Sampere & Mwanza Mujila – Poesia, Ritme & Estil

Hollister 5320, Aquesta nit no parlis amb ningú, Tram 83.

tres llibres de gener

Hollister 5320″ (L’Altra Editorial, 2015) rescabala la memòria dels temps fotuts del darrer segle XX a casa nostra. Un altre llibre de la guerra? Un altre llibre de la represàlia franquista? La convulsió li escau a la poesia. Amb un extra d’amargor i un altre de duresa. Per a estomacs forts. Sobre tot això.
Aquesta nit no parlis amb ningú” (Editorial Les Males Herbes, 2015) Per a provar estils diferents, històries de fantasmes, amb apareguts a la carretera, traumes del passat i experiències concèntriques, peixos que es mosseguen la cua i aquells consells que sempre ens passem pel forro.
Tram 83″ (Edicions del Periscopi, 2015): Tu que dius haver-ho tastat tot, ¿vols saber com sona la prosa escrita al ritme de vells tambors?, ¿Vols escoltar el lament desbocat de qui et parla de gana i de diamants? Els fotuts diamants i els exploradors, els dictadors, les mines i els trens fets un desastre que fan la ruta nord sud. Escolta al Lucien i al Requiem. T’has de deixar fer per les seves llengües quan parlen. Free Jazz i etc… (Encara que New Orleans no tingui res a veure)

Acompanyem el cóctel amb Latin Jazz Quintet – Cha Cha King

Share Button

Mare Nit – Kurt Vonnegut (Les Males Herbes, 2014)

mare nit

Vonnegut i 70 anys d’Auschwitz en el record.

Com que no coneixia gaire bé aquell home, vaig provar de fer una broma privada, el que a mi em semblava una broma privada.
– Vostè només era un soldat, oi? – vaig dir-. UN soldat que rebia ordres dels seus superiors com tants soldats arreu del món.
L’Eichmann va mirar els guardes i s’hi va dirigir en un jiddisch endimoniat, en un jiddisch indignat. Si hagués parlat més lentament, l’hauria pogut entendre, però va parlar massa ràpid.
– ¿Què ha dit? – vaig preguntar al guarda.
– Ens pregunta si li havíem ensenyat a vostè la seva declaració – va dir el guarda-. Ens va fer prometre que no l’ensenyaríem a ningú fins que no estigués acabada.
– No l’he llegit – vaig dir a l’Eichmann
– I com és que sap quin serà el meu al·legat? – va dir.
Aquell home es pensava de debò que s’havia inventat aquella defensa suada, malgrat que un país sencer de més de noranta milions d’habitants havia utilitzat aquell argument abans que ell. Així de pobre era el coneixement d’aquell individu del diví acte de la invenció humana.

mare nit fragment

Share Button

Mentre el Món Explota – Roderic Mestres (2014)

el mon explota_2

Sobreviure és l’especialitat de les males herbes, després que el món exploti, serà la primera cosa que creixi. Entretant, a l’editorial del carrer Guilleries ja planifiquen la reconstrucció a l’estil ianqui, a canvi de concessions, pous del que toqui, transaccions i contractes substanciosos. Sense lliçons morals ni romanticismes. El pla preveu provocar la psicosi col·lectiva amb qualsevol rumor de la xarxa. L’atac d’una potència exterior, la suspensió del servei d’internet, el descens administratiu a segona del FC Barcelona. Quan hagin buidat la ciutat mitjançant un èxode massiu de pel·lícula, alegria. Pillatge, festa i s’han acabat els horaris i les obligacions. Violència gratuïta a l’estil Taronja Mecànica i, si cal, convertir el MNAC en follodròm per mantenir bullint l’olla del turisme. Que tothom ho foti amb tothom i si volen trencar un Nonell o un Casas, cap problema, sempre i quan passin per caixa. Un cop tinguin engalipat el personal amb sexe, birres i curses de skates Balmes avall, llavors deixaran anar el Roderic M., a mig cami entre el virus informàtic i l’agent bacteriològic que es cruspirà la civilització occidental com qui es fot una tapa de sípia amb mandonguilles amb un parell de quintos. Res quedarà d’allò que vam conèixer. Després d’un temps de glaciació, tornarem a treure el nas, convertida la vila de Gràcia en capital del nou ordre mundial, després de la desaparició definitiva de Barcelona. Gràcia, metròpoli de la Nova Mediterrània. Sona increïble. Però coses més inexplicables han passat durant la història primitiva.

Ho diuen els llibres.

Share Button