Memòria del Buit – Marcello Fois (2006)

memoria del buit

Per què “La memòria del buit”? Per la història. D’un bandoler condemnat pel destí gairebé des de la matriu de la seva mare, per la llegenda d’haver-li negat un glop d’aigua quan era marrec i les conseqüències nefastes que van seguir després d’aquella nit de bateig i tornada a peu a casa. Per la mística i la mítica d’una illa, amb els seus paisatges salvatges sense possibilitats d’escapatòria, per la Mediterrània que crema tot allò que no aixopluga l’ombra, per la barreja indispensable de races que tots sabem. Per la vida que passa corrent i lentament segons si les sabates van grosses o petites, segons si et confonen per un altre i te’n dus un tret mortífer sense voler. Per l’amor que floreix als barrancs com les flors que creixen de manera inversemblant buscant el sol per escletxes mil·lenàries. Pel fet de morir unes quantes vegades però mai acabar de quedar quiet. Per l’instint despietat d’uns, la raó de la supervivència d’uns altres, la fredor dels negociants i els servidors de la llei, per la mescla constant i malvolent de tots ells en un pam de terreny. Perquè passa a principis del segle XX i encara no hi havia Internet. Perquè tracta dels vells conflictes del sud, d’italians a l’Àfrica i a la Primera Gran Guerra, perquè parla d’unes lluites que encara buscaven el cos a cos.
Perquè ho té tot. Condemnes, misèries, revenges, visions, girs inesperats, aparicions, amistats. Fins i tot la Verge Maria hi té un paper. Un ritme trepidant, coneixement, poesia. Màgia.
Pel Periscopi.
Per la traducció estupenda d’Anna Casassas.
Per La memòria del buit (i Marcello Fois)
(Mai completament, però).

Share Button

Palomeras, Sampere & Mwanza Mujila – Poesia, Ritme & Estil

Hollister 5320, Aquesta nit no parlis amb ningú, Tram 83.

tres llibres de gener

Hollister 5320″ (L’Altra Editorial, 2015) rescabala la memòria dels temps fotuts del darrer segle XX a casa nostra. Un altre llibre de la guerra? Un altre llibre de la represàlia franquista? La convulsió li escau a la poesia. Amb un extra d’amargor i un altre de duresa. Per a estomacs forts. Sobre tot això.
Aquesta nit no parlis amb ningú” (Editorial Les Males Herbes, 2015) Per a provar estils diferents, històries de fantasmes, amb apareguts a la carretera, traumes del passat i experiències concèntriques, peixos que es mosseguen la cua i aquells consells que sempre ens passem pel forro.
Tram 83″ (Edicions del Periscopi, 2015): Tu que dius haver-ho tastat tot, ¿vols saber com sona la prosa escrita al ritme de vells tambors?, ¿Vols escoltar el lament desbocat de qui et parla de gana i de diamants? Els fotuts diamants i els exploradors, els dictadors, les mines i els trens fets un desastre que fan la ruta nord sud. Escolta al Lucien i al Requiem. T’has de deixar fer per les seves llengües quan parlen. Free Jazz i etc… (Encara que New Orleans no tingui res a veure)

Acompanyem el cóctel amb Latin Jazz Quintet – Cha Cha King

Share Button

Entrevista en “El Temps” (Lluis Bonada)

 

Share Button

Mes ressenyes

Ricard Ruiz – El País

camaleons2

Ricard Ruiz- el País

Muriel Villanueva

Muricat – L’endemà

Share Button