Jane Ayre por Chuck Palahniuk

Condenada, 2011

Condenada, 2011

“En la mayoría de los casos leer un libro produce la misma sensación exactamente que ser cadáver. Todo está igual de… acabado. Cierto, Jane Eyre es un personaje eterno y sin edad, pero da igual cuántas veces leas ese libro condenado, ella siempre se termina casando con esa asquerosa víctima de quemaduras, el señor Rochester. Jamás se matricula en la Sorbona para licenciarse en cerámica francesa ni tampoco abre un restaurante chic en Greenwich Village de Nueva York. Podéis releer el libro de Brontë todas las veces que queráis, pero Jane Eyre nunca va a operarse para hacerse un cambio de género ni tampoco se va a entrenar para ser un asesino ninja. Y resulta patético que ella crea ser real. Jane no es más que tinta estampada en una página, pero de verdad que está convencida de ser una persona de carne y hueso. Está convencida de tener libre albedrío”.

Share Button

Rant – La vida d’un assassí en sèrie – Chuck Palahniuk

“¿I què passa si la realitat no és res més que una malaltia?

Havia intentat un parell de llibres de l’autor, “Club de Lluita i “Fantasmes” i impossible. La paraula apropiada seria PERTORBADOR. Palahniuk et talla a bocins amb una serra mecànica per endrapar-te sense manies, a forquilla i ganivet, com tots aquests casos de canibalisme que apareixen en premsa. Potser és veritat que vivim en una malaltia constant.

Escrita en format d’entrevista, la història barreja conceptes de “Crash” de JG Ballard, per allò d’anar-se fotent pinyes en cotxe, “La taronja mecànica” de Burgess, pel submón de noctàmbuls i la violència tranquil·la que s’hi practica, també beu de “La màquina del temps” de HG Wells, pels salts constants en la línia del temps. A tot això cal afegir unes quantes lectures religioses i uns altres tractats sobre epidemiologia.

“Tota idea de progrés depèn de no mirar el passat de gaire a prop. És innegable que els carrers no estan atapeïts com abans de la instauració dels tocs de queda US-VEIG, però la societat sempre haurà de gestionar un cert ressentiment indeterminat que tenen les persones que se senten limitades per les circumstàncies immediates”

Rant, el protagonista que no parla, no és cap filosof. Més aviat, un RedNeck, un garrulo del camp més profund, amant de les burilles, de les mossegades d’animals i de les epidèmies. Li encanta viatjar pel temps i escampar la ràbia. Fer-se passar pel ratoncito Pérez i treure monedes d’or dels llocs més inversemblants. Talment com si es treies mocs del nas però sense vareta màgica. Rant és pare, fill i esperit sant. Del sud més salvatge, incestuós i glaçat.

La paraula ve de la mateixa paraula en sànscrit, utilitzada tres mil anys abans del naixement de Crist, rabbas, que significa “fer violència”. Durant el segle XIX, el virus era freqüent a tot arreu, especialment a Europa. Allà, la gent que tenia por d’haver-se infectat normalment se suïcidava. Les persones infectades, a vegades només presumptament infectades, sovint les assassinaven els parents presos del pànic. O per compassió
Palahniuk hereta del mestre Faulkner el gust per les situacions eternament grotesques, familiars i entranyables. L’amor en temps de la ràbia, el sexe pel sexe sense noms i cognoms ni gèneres, els camps polsegosos, els rius gelats i les declaracions de vida més enllà de la mort.


Letfield & Africa Bambaata – Afrika Shox

Share Button