Sunday Morning – The Velvet Underground / Beck (1967 – 2015)

Ahir feia 50 anys de l’edició del tema. El darrer que van compondre abans de cloure el disc, que en un principi l’hauria d’haver cantat Nico, però que finalment ho va fer el mateix Lou Reed. Per allò de reivindicar-se, prendre el control de la banda i ensenyar les dents a la gent de la companyia de discos MGM i al seu valedor Andy Warhol. Ahir feia 50 anys d’una cançó que s’ha repetit durant molts matins de diumenge, un himne a la ressaca i al nihilisme que segueix a les nits de gresca dutes al límit de la consciencia o de la seva versemblança.

Amb els anys el californià Beck va voler retre homenatge a la Velvet Underground, copiant-los sencer el seu primer disc. El resultat final em sembla que no es troba oficialment a les botigues. Cal buscar-lo a la xarxa amb el nom de Beck Record’s Club

Share Button

Blind Willie Johnson (1897-1945) – (Una vegada més)

De tant en quant, el recordem. El paio cec que gravava a guitarra i veu per cambres d’hotel, musicant la depressió, el crim i la llei seca dels anys 20. De tant en tant els fem un homenatge per treure’ns les puces del damunt, allò de sentir-se multirracial, complir amb la consciència, i, de pas, passar el caixonet d’almoines d’alguna editorial en hores baixes. Sona perfecte per la reconstrucció d’algun drama rural del moment, com pols crepitant a l’escena del crim, o pels crèdits del pròxim drama interracial d’un trampós professional com Steven Spielberg. Llavors, tombem cap al sud i la resposta és en el sol que ens pica a la cara, la resposta emana de l’aire resclosit que puja de sota dels nostres peus. Per darrere de vapors de misèria, sona la veu d’aquell qui va perdre la vista per culpa de veure coses llastimoses i que va morir abans d’hora gràcies a la caritat de l’home blanc. La veu sona contra la seva voluntat malgrat tots els tractaments i remescles. Sona atrapada per les dotze cordes de l’instrument i la seva caixa de ressonància. La segona veu de dona que l’acompanya sembla arrossegar-lo del llit al tros a feinejar de mala gana. Les notes del cec davallen de la casa al camp amb pas insegur, potser borratxo, simplement malalt de moltes infeccions. Sense veure, segueix una presència inhumana. És esperit, mort, resurrecció, pregària, fang que va donar vida abans d’assecar-se de nou, cendres a les cendres amb un tros d’ànima roenta al mig.

Ara, un cop més, el recordem

L’escoltem.
De part de Tom Waits

Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Wrote the book of the seven seals

Who’s that writin’, John the Revelator
Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Well who’s that writin’, John the Revelator
Wrote the book of the seven seals

You know God walked down in the cool of the day
And called Adam by his name
And he refused to answer
‘Cause he was naked and ashamed

Who’s that writin’, John the Revelator
Who’s that writin’, John the Revelator
Who’s that writin’, John the Revelator
Wrote the book of the seven seals

You know Christ had 12 apostles
And three he laid away
He said, “Watch with me one hour
Till I go yonder and pray”

Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Who’s that writin’, John the Revelator
Wrote the book of the seven seals

Who’s that writin’, John the Revelator
Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Who’s that writin’, John the Revelator
Wrote the book of the seven seals

Christ came on Easter morning
Mary and Martha they went down to see
Go tell My disciples
To meet Me in Galilee

Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Wrote the book of the seven seals

Who’s that writin’, John the Revelator
Who’s that writin’, John the Revelator
Tell me who’s that writin’, John the Revelator
Wrote the book of the seven seals

I hi tornem amb Beck.

Share Button

Blind Willie Johnson – John The Revelator

Blind Willie Johnson (1900-1949), nascut a Brenhan,Texas (o a Marlin, també podria ser). Als set anys, va quedar cec. Diuen que va ser la madrastra, que va llençar-li lleixiu a la cara. Diuen que va ser després que el pare del Willie enxampés la dona amb un altre home. A partir d’aquí, una nit fosca per sempre, una guitarra de dotze cordes i una cantonada on guanyar-se la vida. La Bíblia i els fets de l’evangeli com a fons d’inspiració, les esglésies i les almoines com a mode de supervivència. Arrossegar-se, eludir la llei i el fuet de l’home blanc, beure i cardar, garjola i malalties. Fins que se li va cremar la barraca on vivia i va haver de viure al ras. La mort no trigaria a trobar-lo. Per endur-se’l amb els seus profetes, màrtirs i sants. La seva herència, 30 cançons a veu i guitarra. Pels joves blancs de les generacions posteriors.

Well, who’s that a-writing? John The Revelator
Who’s that a-writing? John The Revelator
Who’s that a-writing? John The Revelator
A book of the seven seals.

Tell me what’s John a-writing? Ask The Revelator
What’s John a-writing? Ask The Revelator
What’s John a-writing? Ask The Revelator
A book of the seven seals.

Father, who art worthy, (undecipherable) and holy
Bound up for some, Son of our God
Daughter of Zion, Judas the Lion
He redeemed us, and He bought us with his blood.

CHORUS

John the Revelator, great advocator
Gets’em on the battle of Zion
Lord, tellin’ the story, risin’ in glory
Cried: Lord, (undecipherable)

CHORUS

Well Moses to Moses, Watching the flock
Saw the bush where they had to stop
God told Moses, pull off your shoes
Out of the flock, a-well a-you I choose

CHORUS

Father, who art worthy, (undecipherable) and holy
Bound up for some, Son of our God
Daughter of Zion, Judas the Lion
He redeemed us, and he bought us with his blood.

CHORUS

Beck – John The Revelator

Share Button

Beck – Morning Phase (2014)

El noi d’or del pop nord-americà torna després de SIS ANYS!, després d’aquell “Modern Guilt”, que va passar sense pena ni glòria. Sembla que aquest cop s’ho ha volgut pensar bé, és el que diu el nas de melòman, també és com si el noi estigués esgotat d’aquesta dinàmica disc-gira que pot fer gràcia uns anys però que amb el temps es deu convertir en un laberint, en un sense sentit. Els darrers discs semblaven fets des de l’obligació per allò de mantenir-se en primera línia de l’actualitat. I suposo que aquesta manera de fer tard o d’hora resulta fatal.

Però Beck no ha estat sense fer res. Una persona especialment artista i estimulada pel talent sempre té coses per oferir, si no eren singles esporàdics que anava editant en format franctirador, s’ha dedicat a homenatjar discs favorits com el primer de la Velvet Underground, el “Songs of Leonard Cohen”, el “OAR” de Alexander Skip Spence o el darrer projecte, acabat de sortir del forn, el “Kicks” dels australians INXS, que ha enregistrat amb la col·laboració de gent de Liars, amb l’Annie Clark de St. Vincent o amb Sergio Dias, guitarrista de Os Mutantes, llegenda musical dels 60’s.

Quan a “Morning Phase”, en premsa es pot llegir que tira més cap aquell “Sea Changes” que cap a un “Odelay”. Vol dir que primaran les melodies i la bellesa al ball i l’experiment?
Veurem. O millor dit, escoltarem.

Share Button