Mare Nit – Kurt Vonnegut (Les Males Herbes, 2014)

mare nit

Vonnegut i 70 anys d’Auschwitz en el record.

Com que no coneixia gaire bé aquell home, vaig provar de fer una broma privada, el que a mi em semblava una broma privada.
– Vostè només era un soldat, oi? – vaig dir-. UN soldat que rebia ordres dels seus superiors com tants soldats arreu del món.
L’Eichmann va mirar els guardes i s’hi va dirigir en un jiddisch endimoniat, en un jiddisch indignat. Si hagués parlat més lentament, l’hauria pogut entendre, però va parlar massa ràpid.
– ¿Què ha dit? – vaig preguntar al guarda.
– Ens pregunta si li havíem ensenyat a vostè la seva declaració – va dir el guarda-. Ens va fer prometre que no l’ensenyaríem a ningú fins que no estigués acabada.
– No l’he llegit – vaig dir a l’Eichmann
– I com és que sap quin serà el meu al·legat? – va dir.
Aquell home es pensava de debò que s’havia inventat aquella defensa suada, malgrat que un país sencer de més de noranta milions d’habitants havia utilitzat aquell argument abans que ell. Així de pobre era el coneixement d’aquell individu del diví acte de la invenció humana.

mare nit fragment

Share Button