Basar – Africaine 808 (2016)

Li diuen apropiacionisme. Ho vaig aprendre de la Sara, a qui li ho havien ensenyat a la Facultat de Belles Arts. Apropiacionisme. Aquesta pràctica de l’home d’arramblar amb tot des que es va convertir en amo i senyor del planeta. Territoris i els bens naturals, les joies, l’alegria. Torna a la metròpoli carregats amb la il·lusió pura que no els pertanyia i que la van fer passar per seva. Aquest és un dels orígens de la música. Sobretot, la moderna. Prendre-li el ritme i el beat a qui el té per defecte des del naixement, fer una còpia bastarda i fer passar l’invent per teu. Més d’ençà que la tecnologia permet imitar el so que es necessiti. Aleshores depèn de la implicació de l’artista en la feina.

Si es vol quedar en una caricatura o s’estima més endinsar-se en aquells altres territoris amb esperit pioner, si es practica l’homenatge o el furt. Si se sap alguna cosa més que copiar o es decideix donar una altra forma, ocultar l’apropiació indeguda sota unes quantes capes d’esforç o deixar-ho en la típica mostra de folklore. Les màquines funcionen per això i més, per a imposar un segell, deixar l’artista en evidència amb la fredor dels bits i amb aquest sabor elèctric que imposa la tecnologia.

És qüestió de l’humor que un es gasti, de si es té la pell fina o gruixuda, prendre-s’ho de broma, voler que ens ho empassem amb la típica veu femenina que vol sonar suggerent i sona suada, allò de fer-ho passar per elegant i concitar l’interès dels més fumats del poble. És fàcil perdre el nord, pretendre i fracassar, queda palès en el repertori, que va fer tombs entre la intenció comercial i el rigor artístic o aparentment experimental. El tecno esprem l’invent ètnic, els Dj’s esclafen el fruit de ritmes i melodies per quedar-se amb tot el suc. Copien i enganxen els patrons imitats per a eternitzar-se, les pistes de ball esdevenen basars i el mestissatge es dóna per segur. En aquest punt, els alemanys, tan blancs i rectes són els amos d’aquest negoci, des dels temps de Can i Kraftwerk. Tot va d’emprar vells trucs i moure els registres de les melodies fins trobar-hi el punt. Llavors, segons la pell que gastem, impossible estar-se quiet.

Share Button