Música Semanal

Una selecció de temes que aniré penjant sempre que pugui fer una compilació com Deu mana. (Demaneu si la voleu via Spotify o tal qual)

Alain Bashung – Mes Prisons (live a l’Olympia)

Qui no el conegui, fa tard. el vam perdre al 2009. Però queden els discos, hereusement i aquesta demostració de poder de la seva darrera gira en viu. Malalt de càncer i aguantant com un campió.

Thundercat – Them Changes (live)

Aquesta gent, els afroamericans, com els volgueu dir, tenen un poder que nosaltres, els nens blancs, no tenim. Se’n diu groove. Després li foten i treuen influències sense gaires dèries. Com Mingus i Stravinksi, per exemple. Aquest tal Thundercat pot sonar a moltes coses alhora des de la base del funk i el hip-hop. De segur que fa aixecar el vol.

Litku Klemetti – Juna Kainuuseen

Una finlandesa de Jyväskylä, una balalaica electrònica, zero dèries i pop vorejant el garatge. Un llenguatge (em perdonarà la Reial Acadèmia Finesa) indesxifrable, semblant a voler parlar amb la boca plena de puré de patates. Un resultat finíssim.

Bob Dylan – Tombstone Blues

Sempre recordaré aquell moment de ja fa un munt d’anys. Amb l’Albert i el Ricky Gil al Ford Fiesta verd del Rai. El Ricky i jo traduíem la lletra d’aquest “Tombstone Blues” i de la seva tornada van sortir els primers versos de “El mejor cóctel”, possiblement una de les millors cançons de Brighton 64.

Julian Cope – These Things I Know

Words can be tricky
Some say peace but they mean submission
Truth can be sticky
It’s your truth, you’re stuck with it

Share Button