Lou Reed – Nova York, Sant Esteve del Setanta-Dos

La Jackie anava a tota pastilla
Va pensar que podia ser James Dean per un dia

Sempre he sigut molt crític amb el senyor Lou Reed. Per males experiències als seus concerts, per la seva (suposada) egolatria i haver-se carregat (suposadament) la Velvet Underground després de cruspir-se la paciència dels companys. Exhaurida la llegenda del personatge, vaig adonar-me finalment que, com deia aquell, artísticament no tenia més suc que per a un parell d’espremudes. Però també cal reconèixer que vaig créixer amb ell, com el germà gran i díscol que et fot en embolics després de prometre que no passarà res. I acaba passant. Malgrat que fent el camí salvatge et deixessis els turmells a copia de torçar-te’ls i perdessis amics mercès a la santa heroïna mitificada. Però vaig tenir els meus moments amb ell. De “Transformer” a “Berlin”, passant pel “Rock and Roll Animal”, que van ajudar a sortir de la zona de confort encatifada pels Beatles entre d’altres. Com el propi Lou Reed els deuria tenir, aquests moments màgics, quan encara li quedava metxa compositiva i se sentia el rei del món sense que li calgués justificar-se a base de mala llet. Aquí us deixo el regal, d’un concert que va donar a NYC el dia de Sant Esteve. Gravat per a la ràdio i remasteritzat, se’l troba a les botigues amb el títol d'”American Poet” i se’l reconeix com un dels seus millors bootlegs. Lou Reed, en plena forma, sense actituds bel·ligerants, ni exabruptes. Lou Reed i els Tots, en directe.

Despite the amputation
You could dance to a rock ‘n’ roll station
It was all right
It was all right
Oh, now here she comes now-now

Share Button