De Bèsties Humanes & Reparacions – de Zola a Kerangal

zola y Kernagal

De Le Havre a Le Havre, per una coincidència. Acabar un llibre i agafar-ne un altre i trobar-me al mateix lloc. De les acaballes del segle XIX al principi d’aquest XXI. De trens i vies a hospitals i trasplantaments.El vell naturalisme de Zola sembla il·luminar la prosa de Kerangal, lligats per una mena de corrent nacional, d’una denominació d’origen, malgrat vagi errat i no guardin res en comú, i tot sigui perquè una lectura contamina l’altra i el país d’origen faci la resta. De Le Havre a Le Havre, amb una acurada descripció de fets, sentiments i detalls. Com punt i final d’una línia de tren. Com el lloc de residència del protagonista principal.
A partir d’aquí, Zola utilitza la vida d’uns treballadors ferroviaris per descriure la França de finals del XIX, quan esdevé definitivament republicana i liquida per sempre la monarquia, just abans d’entrar en guerra amb la veïna Prússia. Les ambicions dels protagonistes de l’obra descriuen l’efervescència del moment, alguna cosa a veure amb la llibertat o amb un canvi de regles socials, encara que tampoc trasllueix. L’autor busca el fet comercial mitjançant una trama feta amb conxorxes, crims i sexe. Reparteix culpes i assenyala, volen aportar alguna lliçó al respecte, sobretot pel galdós paper que juga la justícia en tota l’obra, però l’anar i venir incansable dels trens, protagonistes del llibre, sembla voler impedir-ho. Els combois arrosseguen la modernitat d’una revolució que ho canviarà tot, començant per la vida de la gent. La prosa detallada de Zola plasma la conjuntura sense sortir-se’n dels marges de la trama, sense llevar la vista dels protagonistes convertits per la ploma de l’escriptor en ratolins de laboratori. Estil i estructura obliguen a avançar. Les formes, carregoses, de vegades, asfixien. A destacar la traducció de Josep M. Muñoz Lloret.
A partir d’aquí, Maylis de Kerangal i el seu triple mortal endavant. Vint-i-quatre hores en la vida d’un trasplantament múltiple. Un experiment de màxima tensió que l’autora adoba i decora amb un estil desenfrenat. Destins encreuats, vides en un instant, narració riu com un pla seqüència, enganxant nocions, detalls, pensaments, percepcions. Un dipòsit on hi cap tot. Quilos d’informació medico-quirúrgica, quilos sobre surf i previsions meteorològiques, sobre construcció de balses, sobre Nova Zelanda, sobre les caderneres d’Alger, sobre sentiments destrossats, sobre colors, de tots colors, sobre el peiot i la salvia divinorum, sobre afectacions cardíaques, sobre els vols de nit, el pas del temps, la refrigeració d’òrgans, el fred d’un dia de gener, sobre marques, tabac, procediments i protocols. Sobre curses ciclistes i dones amatents, sobre dones amb i sense sostenidors, xiclets de nicotina i paquets de Malboro, sobre glops de ginebra a primera hora del matí, sobre pizzes pepperoni encastant-se en portes alienes, sobre ficcions de malalties i casos reals. Sobre tot el que pot succeir en un dia de metges, donants i receptors. De Le Havre al món.

I de música:

La Nuit Je mens d’Alain Bashung

Share Button

Deixa un comentari