Ramona, Adéu – Montserrat Roig (1972)

Extracte:

Quan va néixer la nena, poc va faltar perquè totes dues no anéssim a l’altre barri. La nena és trista i lletja. Té un solcs a la cara que la fan escarransida i els ulls sortints, com si fossin de vidre. No serà feliç. Part de culpa la té en Francisco, posar-li Ramona! Ell deia que era un nom preciós, un nom per a una noia sense fums ni pretensions. A mi em sembla un nom de poble, per a dones desgraciades. Si haguéssim tingut un nen… Un home és lliure, pot triar el seu camí. Una dona no hi té res a fer, al món. De bon començament em va fer angúnia el manyoc de carn arrugada i resseca que ni sabia xuclar la llet de la dida. Emmagria i vaig pensar que se’m moriria. D’ençà que ha nascut, em noto desficiada, amb cap ganes de veure ningú. (…) Penso que sóc massa gran per tenir una filla. És com si ella m’hagués robat un bon doll de la meva sang, m’hagués deixat buida per dintre. No sé si me l’estimo, la nena. Ella no hi té culpa, que em costi d’entendre les coses, que pateixi aquests neguits que em fan canviar d’ànim del dia a la nit. Avui mateix, he llançat a terra una tassa de porcellana perquè, mentre bevia el te, m’hi he vist reflectida.

 

 

Grizzly Bear – I Live with you

Share Button

Deixa un comentari