Gris

Obra i tanca la boca

A la dreta, pòtol negre

A l’esquerra, trompa de vi en bric.

Fila ordenada sense conflictes. ¿El Menú?

Menjar de rebuig, llaunes caducades

Foscor de magatzem oblidada.

Arraconada.

Tanca i obra la boca

i engega un rot de satisfacció

Per a la negra al peu de l’església,

Per a la romanesa prenyada del mocador.

L’alcohòlic, l’esquizofrènic visionari, la noia fugida casa.

I avui què toca?

Fruita tocada

i gavines que xisclen de la gana

Obrir i tancar la boca. Omplir la panxa

Una fila ordenada i torns per necessitat.

El de vermell era cardenal

El de gris, director d’una sucursal

El de blau, advocat i jugador de borsa

El de negre, enterramorts, amb la feina que hi ha ara

Més que mai, més que mai.

Gris

Obra i tanca la boca,

Empassa sense fàstic el que cau

Bisbe, ministre, comissari, director de banc

General de brigada, president, primer ministre

Un parlament, un equip de futbol, camps de gespa i ciment

Rossega i empassa amb paciència mamífera. El que cau.

Gris

Model de revista, actor

Presentadors estrelles de la televisió

Futbolistes, motoristes i esportistes de tota mena

Un arbre de nadal, dos, el bosc sencer. El gros vermell dels rens, també.

Obre i tanca la boca

A la dreta, pòtol negre

A l’esquerra, trompa de vi en bric.

Empassa sense fàstic: la mare, el pare i el nen,

El bou, l’ase, els tres reis i el poble sencer de Betlem

Rossega, paeix.

Satisfet, engega un rot.

Sense cremor, no hi ha vida.