Gris
Obra i tanca la boca
A la dreta, pòtol negre
A l’esquerra, trompa de vi en bric.
Fila ordenada sense conflictes. ¿El Menú?
Menjar de rebuig, llaunes caducades
Foscor de magatzem oblidada.
Arraconada.
Tanca i obra la boca
i engega un rot de satisfacció
Per a la negra al peu de l’església,
Per a la romanesa prenyada del mocador.
L’alcohòlic, l’esquizofrènic visionari, la noia fugida casa.
I avui què toca?
Fruita tocada
i gavines que xisclen de la gana
Obrir i tancar la boca. Omplir la panxa
Una fila ordenada i torns per necessitat.
El de vermell era cardenal
El de gris, director d’una sucursal
El de blau, advocat i jugador de borsa
El de negre, enterramorts, amb la feina que hi ha ara
Més que mai, més que mai.
Gris
Obra i tanca la boca,
Empassa sense fàstic el que cau
Bisbe, ministre, comissari, director de banc
General de brigada, president, primer ministre
Un parlament, un equip de futbol, camps de gespa i ciment
Rossega i empassa amb paciència mamífera. El que cau.
Gris
Model de revista, actor
Presentadors estrelles de la televisió
Futbolistes, motoristes i esportistes de tota mena
Un arbre de nadal, dos, el bosc sencer. El gros vermell dels rens, també.
Obre i tanca la boca
A la dreta, pòtol negre
A l’esquerra, trompa de vi en bric.
Empassa sense fàstic: la mare, el pare i el nen,
El bou, l’ase, els tres reis i el poble sencer de Betlem
Rossega, paeix.
Satisfet, engega un rot.
Sense cremor, no hi ha vida.