Tame – Pixies

Imatge

Balmes Padua
Gener 17

“…Talking sweet about nothing…”

got hips like cinderella
must be having a good shame
talking sweet about nothing
cookie i think you’re
tame

i’m making good friends with you
when you’re shaking your good frame
fall on your face in those bad shoes
lying there like you’re tame

uh huh huh

tame

Share Button

Una màquina d’espavilar ocells de nit – Jordi Lara (2008)

Vaig demanar un altre i em van servir aquest, coses dels llibreters i les seves dèries. Coses de l’ofici, perquè quan tu vas, ells ja venen

Espavilar ocells de nit a còpia de tenora en aturar la furgoneta per anar a fer un riu. Perdre el cap de colla tornant de bolo i cercar-lo a ritme de cercavila, camp a través i a mitjanit. Com amb el títol, amb el primer capítol tampoc s’entén gaire què tracta el llibre: ¿són contes? ¿reflexions? ¿auto-ficció? ¿biografies d’artistes? Queda clar que parla de música, de la sardana, que Lara revisa amb coneixement d’un antic músic i periodista especialista en cultura popular. Avança la lectura i els temes es reparteixen entre l’experiència de l’autor i la seva relació amb una música que ha practicat i que ara li dóna un sou a la televisió pública. Destria situacions i compon hagiografies d’alguns dels destacats de la història de la sardana. Sonen noms pioners com Pep Ventura, Juli Garreta o Manel Puigferrer, i d’intèrprets com Ricard Viladesau. La gràcia del llibre mescla la vida d’artistes destacats amb el propòsit de descobrir l’origen de l’estil i dotar-lo de prestigi mitjançant la mistificació. La narració descobreix l’encant d’uns melòmans de poble, creadors compulsius, que quedaran esborrats de la memòria popular pel poc interès (o també per un excés particular de modèstia) que van mostrar per a passar a la història. L’autor arreplega records del seu passat musical per treure retrats paral·lels d’unes vocacions frustrades per les obligacions diàries, també, de pas, per dibuixar l’esperit d’un país incapaç d’entendre que la música és alguna cosa més que la xerinola d’uns determinats moments, alguna cosa més que posar i treure el pessebre per Nadal i que tirar petards per Sant Joan. Lara repassa la història amb el coneixement de la pràctica i dóna raons amb poesia sobre uns orígens que venen de Bach, Schubert, Wagner o Chopin. D’uns inicis humils que ambientava festes majors, va ennoblir-se durant la Renaixença al Palau de la Música per a tornar al racó recòndit d’una plaça en aquest anar i venir de l’estil per la vida diària del país. Un exercici d’autoestima? Potser. Una lectura amena pels amants de la mitomania i la música més enllà dels colors. Seny, rauxa i rocanrol a flabiol, tenora i tiple, per a qui no entengui un borrall i vulgui trobar-li algun sentit.

Share Button

Pregunta-ho a la pols – John Fante (1980) (& Kate Tempest)

Casa nostra és casa vostra, segons John Fante

“Jeia al llit i pensava en ells, mirava com entraven i sortien a batzegades de la meva habitació els flaixos vermells de l’hotel Saint Paul, i em sentia miserable perquè aquella nit m’havia comportat com un d’ells. Un Smith, un Parker, un Jones, jo mai havia estat un d’ells. Ai, Camilla! Quan era petit, a la meva terra, a Colorado, eren els Smiths, els Parker i els Jones els qui m’ofenien amb els seus insults; em deien espagueti, macarroni, llardós, i els seus fills em ferien tal com jo t’he ferit aquesta nit. Em van fer tant de mal que mai vaig poder ser un d’ells, em van empènyer cap els llibres, a tancar-me en mi mateix, a fugir d’aquell poblet de Colorado, i de vegades, Camilla, quan veig les seves cares, em torna a fer mal, aquell vell mal, i de vegades m’alegro que siguin aquí morint-se a la llum del sol, desarrelats, enganyats, per la seva pròpia manca de cor, les mateixes cares, les mateixes boques dures, encarcarades, cares del meu poble, omplint la buidor de les seves vides sota el sol ardent”.

Traducció de Martí Sales

+ + + + + + + + + + + + + + + + + +

Europe is lost, America lost, London is lost,
Still we are clamouring victory.
All that is meaningless rules,
And we have learned nothing from history.

Kate Tempest: “Europe is Lost”

Share Button

David Watts – The Kinks / The Jam (1967/1978)

Allò que parlàvem l’altre dia. Vendre’s els discs i vendre’s la sang. I allò que deia un dia el Ramon Faura de la tradició cultural anglesa ¿o britànica?), un funcionament de cadena de transmissió de pares a fills, més funcional que l’ordeno-i-mano nacional catòlic. De pares a fills i nets, la lletra amb música potser entri millor. Potser vam néixer a l’illa equivocada o potser no hem entès el joc de casa nostra.

De pares a fills. Potser a tots ens agradaria per un dia ser David Watts

Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa
Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa

I am a dull and simple lad
Can not tell water from champagne
And I have never met the queen
And I wish I could have all that he has got
I wish I could be like David Watts

Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa
Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa

And when I lie on my pillow at night
I dream I could fight like David Watts
Lead the school team to victory
And take my exams and pass the lot

(Wish I could be)
Wish I could be like David Watts
(Wish I could be)
Wish I could be like David Watts
(Wish I could be)
Conduct my life like David Watts
(Wish I could be)
I wish I could be like David Watts

Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa
Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa

He is the head boy at the school
He is the captain of the team
He is so gay and fancy free
And I wish all his money belonged to me
I wish I could be like David Watts

Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa
Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa

And all the girls in the neighborhood
Try to go out with David Watts
They try their best but can’t succeed
For he is of pure and noble breed

Wish I could be like
Wish I could be like
Wish I could be like

Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa
Fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa-fa
[Repeat]

Share Button