Sonet 70 – William Shakespeare

Pels difamadors de la vida, unes paraules del vell Will sobre aquesta malaltia d’anar fotent els altres amb embulls i mentides.

Quan siguis criticat, no és pas el teu defecte;
La calúmnia contempla la bellesa amb recel:
aixeca la sospita a dins del cor abjecte,
i sempre veu un corb en l’aire dolç del cel

Mentre tu siguis bo, la calúmnia és el fang
que demostra el teu mèrit. El temps t’ha percebut.
El cuc del vici busca el dolç capoll més blanc,
i tu mostres ben pura la teva joventut.

Les embosques dels anys més joves ja han passat
i no t’han assaltat o, si ho han fet, vas vèncer.
Tot i així cap lloança tindrà capacitat
per fer callar l’enveja, cada dia més densa

Si la sospita no emboirés el teu aspecte,
d’infinitat de cors tindries el respecte

& Dylan

Share Button