Elle – Paul Verhoeven (2016)

És com una d’aquestes pizzes fetes al gust de tothom. Com la volen? Que dugui de tot! Sexe, traumes, enjòlit i violència.D’acord, no és gaire original la proposta, però és allò de fruir amb la desgràcia aliena.

Arrenca a partir d’una columna de Quim Monzó.La seva recomanació quadrava perfecte entre l’esperit de les novel·les de l’un i la tirada per la perversió del seu director, Paul Verhoeven.¿Què podíem esperar? Sexe a dojo d’aquest amb trauma inclòs. Dues hores i deu minuts sense deixar de patir, d’escandalitzar-te, d’imaginar i suposar, sense opció de tisora per part dels productors, que el sofriment duri el que hagi de durar i quan creus que has acabat encara li farem un parell més de voltes a la història per deixar-nos el cap com un timbal. Traumes a dojo, una teranyina d’antecedents que anem teixint durant les nostres vides, sobretot d’infantils, que com fa més temps que les duem coent a dins, són les que fan més mal quan les traiem a passeig. Llavors un munt de trames amb l’objectiu d’engalipar l’espectador ¿És important el culpable? Sí, però tampoc tant, Tenim Isabelle Huppert i amb això fem. Passen dies que són setmanes, balla tota l’estona l’arc temporal, però la tenim a ella donant-ho tot tota l’estona. Sense botox ni la pell estirada. La tenim amb Michael Haneke i “La Pianista” voltant tota l’estona durant la pel·lícula,sense ensumant mocadors bruts ni fent-se mal, però la tenim donant-ho tot i jugant amb el plaer, embrutant-nos la ment amb el seu joc.També tenim “Instint Bàsic” amb Huppert i sense la mediocre Sharon Stone. Tenim Hitchcock, pare i mestre del gènere, especialista en dones amb traumes i perversions, però amb un extra de cargolament per tal de fer-ho modern. Tenim nou suspens, amb mòbils, videojocs, cotxes de gamma alta, famílies decadents, enganys i religió. Encara que tampoc és això. ¿Potser una denúncia al maltractament? ¿Al maltractament que ens prodiguem nosaltres mateixos al llarg de les nostres vides?  ¿Potser per culpa de l’avorriment?¿Per culpa del patetisme al qual sovint ens entreguem? O només és provocar-nos durant dues hores i deu minuts

Share Button