About A Girl – Nirvana / Cibo Matto (1989-1999)

És una d’aquestes cançons. Dins del seu magma particular, aquell que busca sortir-li a pressió de la boca, l’artista para i respira quan té clar què vol explicar, allò que el cou per dins. No vol problemes, relacions fàcils, un poema que encaixi als caps de pardals dels col·legues, potser que els pares l’acceptin, o simplement que s’acceptin entre ells i deixin la vida de motel i de barallar-se. Potser trobar algú amb la nit lliure. Sense amargor ni clissar gaire futur en res. A partir d’aquí, qualsevol reinterpretació del tema surt sola.Com canviar un jersei de coll alt per una camisa de quadres

I need an easy friend
I do with an ear to lend
I do think you fit this shoe
I do, won’t you have a clue?

I’ll take advantage while
You hang me out to dry
But I can’t see you every night
Free

I do

I’m standing in your line
I do hope you have the time
I do pick a number, too
I do keep a date with you

I’ll take advantage while
You hang me out to dry
But I can’t see you every night
Free

I do

I need an easy friend
I do with an ear to lend
I do think you fit this shoe
I do, won’t you have a clue?

I’ll take advantage while
You hang me out to dry
But I can’t see you every night
No, I can’t see you every night
Free

I do… [4x]

Share Button

Bolaño, Cercas & La Mort

Després de seguir l’embull de l’herència de Bolaño pels mitjans, avui, llegint de matinada “Soldados de Salamina”, trobo aquest fragment. Entenc l’assumpte dels bitllets, però no hi ha or al món que pagui el fet de poder deixar un moment de lucidesa al paper.

salamina

“Mientras comíamos Bolaño me hablo de la época en que había vivido en Gerona; minuciosamente me contó una interminable noche de febrero en un hospital de la ciudad, el Josep Trueta. Aquella mañana le habían diagnosticado una pancreatitis, y, cuando el médico apareció por fin en su habitación y él pudo preguntarle, sabiendo cuál era la respuesta, si se iba a morir, el medico le acarició un brazo y le dijo que no con la voz que con que se dicen siempre las mentiras. Antes de dormirse esa noche, Bolaño sintió una tristeza infinita, no porque supiera que iba a morir, sino por todos los libros que había proyectado escribir y nunca escribiría, por todos sus amigos muertos, por todos los jóvenes latinoamericanos de su generación -soldados muertos en guerras de antemano perdidas- a los que siempre había soñado resucitar en sus novela y que ya permanecerían muertos para siempre, igual que él, como si no hubieran existido nunca, y luego se durmió u durante toda la noche soñó que estaba en un ring peleando con un luchador de sumo, un oriental gigantesco y sonriente contra el que nada podía y contra el que sin embargo siguió peleando toda la noche hasta que despertó y supo sin que nadie se lo dijera, con una alegría sobrehumana que no había vuelto a experimentar nunca, que no iba a morir”.

Soldados de Salamina (2002)
pag 152

I (de nou) The Stranglers: “Everybody loves you when you’re dead”

Share Button

Sàpiens. Una breu història de la humanitat – Yuval Noah Harari (2013)

Una discussió recurrent, aquesta, de la concepció circular de la història. Ja a la facultat de Ciències de la Informació, als 80’s, els diferents professor d’història que vaig tenir em van desmuntar la teoria de la repetició sistemàtica. Pels qui visquin en aquesta confusió, un aclariment ben sensat d’aquest doctor en Història per un munt d’universitats.

sapiens-yuval-harari

“La història no es pot explicar amb un criteri determinista i no és pot predir perquè es caòtica. Hi ha tantes forces en joc i interactuen d’una manera tan complexa que una variació extremament petita en l’impuls d’aquestes forces i en la manera com interactuen té com a resultat diferències enormes. A més a més, la història es el que s’anomena un sistema caòtic de ‘nivell dos’. Els sistemes caòtics poden tenir dues formes. El caos de nivell u és el que no reacciona a les prediccions de què és objecte. El temps, per exemple, és un sistema caòtic de nivell u. Tot i que depèn de múltiples variables, podem crear models informàtics que n’incloguin cada vegada més, i fer prediccions meteorològiques cada vegada millors.
El caos de nivell dos és el caos que reacciona a les prediccions de què és objecte, i per tant no es pot predir mai de manera precisa. Els mercats, per exemple, són un sistema caòtic de nivell dos. ¿Què passarà si desenvolupem un programa informàtic que preveu amb un cent per cent de precisió el preu que demà tindrà el petroli? Doncs que el preu del petroli reaccionarà immediatament a la predicció, que per tant no es podrà complir. (…) La política també es un sistema caòtic de nivell dos. Molta gent critica els experts en la Unió Soviètica per no haver estat capaços de predir les revolucions de 1989 i censuren els entesos en l’Orient Mitjà per no vaticinar les revolucions àrabs del 2011. És injust. Les revolucions son impredictibles per definició. Una revolució predictible no arriba a esclatar mai.

Share Button

Young Man Blues – Mose Allison / The Who (1957 – 1970)

La vaig descobrir abans per The Who que per l’autor original. Al seu “Live At Leeds”, amb aquell riff atronador de Pete Townshend que obre el tema. Llavors, ells van esdevenir figures de l’escena musical dels 60’s i 70’s, actuant en els festivals més importants, Monterrey, Wight i Woodstock, mentre Mose Allison es conformava tocant pel modest circuit de jazz blues del seu país. En aquell temps, parlo del principis dels 80’s, poc se sabia d’ell a casa nostra. Els seus discos escassejaven o no es trobaven: havies d’esperar a anar a Londres o a que algú volés als Estats Units amb la teva llista de discos a la cartera. Quan a aquest “Young Man Blues“, no la vaig escoltar fins a principis dels 2000, quan la vaig trobar a Napster, buscant temes originals de versions populars. Recordo que em va sobtar la timidesa original, a les antípodes de la versió elèctrica dels Who (que després han copiat gent com Foo Fighters, com altres seguint el mateix patró de guitarra)  ¿Que va moure Townshend a escollir la cançó i adaptar-la pel seu repertori en mig de “Magic Bus”, “My Generation” o “Substitute”? Potser seguir el costum de les bandes angleses del moment, d’agafar un blues i esbudellar-lo, per demostrar que estaven allí, que acabaven d’arribar per menjar-se el món, endrapar-se el passat i fer-se amb el futur.
Dimarts, 15, Mose Allison, l’autor de la cançó original, va morir a Hilton Head Island, Carolina del Sud, deixant, com fan aquests músics discrets, una pila de discos i bones cançons per descobrir, cantades amb un fil de veu i tocades amb delicadesa. Res d’estrips, ni crits ni cops de guitarra. DEP.


Oh well a young man ain’t got nothin’ in the world these days
I said a young man ain’t got nothin’ in the world these days

You know in the old days
When a young man was a strong man
All the people they’d step back
When a young man walked by

But you know nowadays
It’s the old man
He’s got all the money
And a young man ain’t got nothin’ in the world these days
I said nothing

Everybody knows that a young man ain’t got nothin’
Everybody!
Everybody knows that a young man ain’t got nothin’
He got nothin’
Nothin’

Take it easy on the young man
They ain’t got nothin’ in the world these days
I said they ain’t got nothin’!
They got sweet fuck-all!

Share Button