Your Turn – Ceramic Dog (2013)

Escoltar aquest disc és escoltar el compendi d’anys de col·laboracions de l’artista principal i ànima del disc, Marc Ribot. Del primer tema al darrer, sona la seva guitarra amb Tom Waits, John Zorn, Elvis Costello, Alain Bashung, Elton John, T-Bone Burnett, The Black Keys, Marianne Faithfull, Vinicio Capossela, Diana Krall… Sona el muscle guanyat de competir per ser el millor guitarra de Nova York amb Bill Frisell, Artro Lindsay, John Scofield, Nels Cline, Tim Spark…, d’haver picat pedra en un dels llocs més durs del món fins fer-se un nom amb l’agenda plena. Sona a coneixement, a la llibertat que atorga una tècnica rotunda. A rock estàndard, a blues, a gospel, a son cubano, a jazz clàssic. A qui ho té tot fet. Ell tira amb la seva Fender Jaguar i ja l’agafareu. Electricitat, vehemència i un munt de notes. Com les llenties, les menges, si vols, si no, les deixes.

Share Button

Don’t let it bring you down – Neil Young (1970)

Només són castells que es cremen

Old man lying by the side of the road
With the lorries rolling by,
Blue moon sinking from the weight of the load
And the building scrape the sky,
Cold wind ripping down the allay at dawn
And the morning paper flies,
Dead man lying by the side of the road
With the daylight in his eyes.

Don’t let it bring you down
It’s only castles burning,
Find someone who’s turning
And you will come around.

Blind man running through the light of the night
With an answer in his hand,
Come on down to the river of sight
And you can really understand,
Red lights flashing through the window in the rain,
Can you hear the sirens moan?
White cane lying in a gutter in the lane,
If you’re walking home alone.

Don’t let it bring you down
It’s only castles burning,
Just find someone who’s turning
And you will come around.

Don’t let it bring you down
It’s only castles burning,
Just find someone who’s turning
And you will come around.

Share Button

Jane Ayre por Chuck Palahniuk

Condenada, 2011

Condenada, 2011

“En la mayoría de los casos leer un libro produce la misma sensación exactamente que ser cadáver. Todo está igual de… acabado. Cierto, Jane Eyre es un personaje eterno y sin edad, pero da igual cuántas veces leas ese libro condenado, ella siempre se termina casando con esa asquerosa víctima de quemaduras, el señor Rochester. Jamás se matricula en la Sorbona para licenciarse en cerámica francesa ni tampoco abre un restaurante chic en Greenwich Village de Nueva York. Podéis releer el libro de Brontë todas las veces que queráis, pero Jane Eyre nunca va a operarse para hacerse un cambio de género ni tampoco se va a entrenar para ser un asesino ninja. Y resulta patético que ella crea ser real. Jane no es más que tinta estampada en una página, pero de verdad que está convencida de ser una persona de carne y hueso. Está convencida de tener libre albedrío”.

Share Button

L’idiota – Fiodor Dostoiekski

idiota

Publicada a trossos al “Missatger Rus” els anys 1868 i 1869

En mig d’aquesta novel·la dedicada a les passions, els calers, les faldilles i la santa innocència, Dostoievski aprofita per teoritzar sobre el paper dels protagonistes en la literatura.

“Hi ha gent de qui resulta difícil dir alguna cosa que els retrati íntegrament. d’un cop, en el seu aspecte més típic i característic; són aquella gent que normalment rep el nom de gent “normal”, de “majoria”, i que efectivament componen l’enorme majoria de qualsevol societat. A les novel·les i contes, els escriptors procuren principalment triar uns tipus de la societat que presenten d’una forma plàstica i artística, són uns tipus que raríssimament es troben íntegrament a la societat, però que no per això deixen de ser quasi més reals que la mateixa realitat”.

(…)

No per això, tanmateix, deixa de plantejar-se’ns una qüestió: que ha de fer el novel·lista amb la gent ordinària completament “normal”, i com l’ha de presentar al lector per fer-la una mica interessant? (…) Si els deixem de banda infringim el caràcter versemblant de la història.

(…)

“Al nostre entendre, l’escriptor ha de procurar trobar matisos interessants i alliçonadors fins i tot dins les vulgaritats. I quan per exemple l’essència mateixa d’alguns personatges vulgars consisteix precisament en la seva eterna i invariable vulgaritat, o encara millor, quan a despit dels esforços més extraordinaris d’aquests personatges per sortir de les roderes de la vulgaritat i de la rutina acaben quedant-se invariablement i eternament amb la sola i única rutina, aleshores aquests personatges adquireixen fins i tot un cert caràcter típic especial, com a vulgaritats que per res del món volent continuar essent com són, i costi el que costi volen arribar a ser originals i independents sense disposar dels més mínims mitjans per a aquesta independència”

(…)

“Efectivament, no hi ha res més fastiguejador que ser per exemple ric, de bona família, d’aspecte correcte, amb no poca educació, gens beneit, i fins bondadós, i al mateix temps no tenir cap talent, cap particularitat, tampoc cap extravagància, ni una sola idea pròpia, ser decididament ‘com tothom'”

idiota2

Share Button