neutral (again)

neutral

Cada vegada que l’escolto viatjo a Mallorca l’any 2006 quan recorria l’illa sense rumb i el disc sonava al reproductor del cotxe. Soledat profunda d’Andratx a Sóller per la serra de Tramuntana prou buida d’autobusos de turistes. La costa enfosquida per l’hivern semblava reposar de l’estiu en aquell desordre de desnivells. La muntanya queia al mar i el paisatge se’m ficava als ulls sense esforç. La soledat feia entendre la distància que necessita l’home per viure. L’aïllament i una determinada renuncia tenyida de bogeria que es tastava d’aquella contrada dels arbres torts. Des de qualsevol puig amb vistes al mar entenies el concepte de l’imprescindible. M’asseia, em treia una cigarreta i m’omplia d’una felicitat que no podia compartir amb ningú. Tampoc volia. Mirar la costa, imaginar el contorn i saber-me presoner. L’illa com a metàfora, la pau quan tothom calla i només queda la música com una natura morta un cop l’han feta i entregada.
Me l’havia regalat la meva germana els reis d’aquell 2006.

Share Button