A l’ombra del decameró (editorial Gregal, 2014)

Avui a les 20:00 hores presentem a la sala Bohigas de l’Ateneu del carrer Canuda aquest recull de relats eròtics. Són eròtics, com va puntualitzar ahir una de les autores, la Pilar Blasco, a l’Illa de Robinson del Punt Avui TV (a partir del minut 22:50), no pornogràfics. Alguns són explícits o realistes, uns altres fan volar coloms o juguen amb el seny. Som catorze autors que representem catorze sensibilitats guiades pel debat i la trobada, per la imaginació i l’humor, per afegir un polsim de sal a la vida o be amorosir-la, desengreixar-la, donar idees, o podria ser que per refer ponts entre alguns, rehabilitar velles costums, ensenyar, aprendre, imaginar. Encendre’s. No hem d’oblidar que venim d’aquí, d’aquest punt de partida indefugible, d’un moment d’intimitat quan la cigonya es va perdre definitivament, som fets d’amor, de desig i per això som com som, joia, alegria, rauxa i complicitat, i sí, també por, dolor i inseguretat. Fets per viure quan ens deixen, per fruir a la primera ocasió que ens brinden, anar de cap al darrera, seguir el rastre com un animal, entregar-nos en cos i ànima, fer els impossibles, enamorar-nos, caure en el parany, sortir-nos-en i provar de nou. Les històries d’aquesta Ombra del Decameró són fetes d’això, carn principalment, i esperit, però principalment d’aquesta essència que és espurna des que ens van fer aterrar al planeta. D’aquesta manera. Per molt que ens ho hagin volgut amagar o ens hagin volgut engalipar amb faules i malediccions…. Per fortuna, la realitat és testarruda…
… o com els entranyables Monty Python van explicar amb aquest himne sobre l’amor i els seus residus:

Share Button

Hidrogenesse – Un dígito binario dudoso (2012)

Arran del premi que el festival de Toronto ha atorgat a una biopic sobre Alan Turing, segons informa la Marta Salicrú

Recupero un post sobre aquest fantàstic disc.

& & & & & & & & & &

Hidrogenesse son Carlos Ballesteros y Genís Segarra, duo de compositores electro-pop. O como ellos se definen: “productores de mantras romántico sexuales”. Ellos sabrán lo que quieren.

Amantes del work in progress, de los ambientes tecno y en este 2012 del matemático inglés Alan Turing a quien dedican su último disco,

Un dígito binario dudoso (2012)
Este año se cumple en centenario del nacimiento de una mente avanzada a su tiempo que en 1936 ya escribía sobre computación creando, por ello, el concepto de Máquina Universal.


Alan Turing trabajó para el ejercito inglés entre 1939 y 1945 en un proyecto llamado The Bombe.

En 1945 escribió sobre máquinas computadoras.

En 1952 fue acusado de mantener relaciones homosexuales y condenado a un tratamiento hormonal de castración química.

En 1954 se suicidó con una manzana envenenada con cianuro.

El homenaje al matemático da para un disco, 8 canciones que repasan su biografía, que reclaman la restitución del honor de Turing, que recuerdan los agravios de muchos por su condición homosexual, que reparten y regalan romanticismo musical en esa especie de cruzada que son esas ocho canciones.

Un gustazo de disco.

Para quien disfrute de su estilo.

Una lección de historia para quien quiera aprender un rato.

Share Button

Una casualitat (o no)

No ho sabia, però es veu que l’abocador aquest d’Internet n’anava ple. Còpia, plagi, coincidència, casualitat.

Fa poc escoltava per primer cop (i descobria) el disc “Parachute” dels anglesos Pretty Things, un disc publicat l’any 1970, quan vaig arribar a la tercera cançó. “In the Square”

A l’instant em va sonar a alguna cosa molt familiar. Que havia escoltat molt. No va costar identificar-la.

Valoreu vosaltres mateixos, doncs.

Share Button

Musica d’estiu (3)

Charlie Haden – Liberation Music Orchestra (Impulse, 1969)

Inspirat en cançons de la guerra civil espanyola, una explosió de creativitat i color musical. Un Dream Team amb Gato Barbieri, Don Cherry, Paul Motian, Roswel Rudd i Carla Bley, entre d’altres. I amb Charlie Haden al timó de la nau. De Pete Seeger a Ornette Coleman i Bertold Brecht, tot és revolucionari. Una Big Band sota la influència del mestre Mingus. De contrabaix a contrabaix.

Les Sueques – Cremeu les Perles (El genio equivocado 2013)

Un reflux del garatge d’altres temps, unes lletres amb intenció, la veu esllanguida i l’acompanyament brillant. A l’estil li diuen Post-Punk, malgrat les seves mares parlin de música (a seques), probablement horroritzades pel panorama laboral d’ara. Arriben tard a casa, carretegen caixes negres i sembla ser que cremen perles. Fins a fondre-les.
Baix i veu: Blanca Lamar, guitarra i coros: Tuixén Benet, teclat i altres instruments: Raquel Tomàs, bateria: Pau Albà.



Captain Beefheart & The Magic Band – Lick My Decals Off, Baby (Straight, 1970)

La teoria del caos. Abans de construir, toca destruir. Al capità no calia que l’insistissin gaire sobre el tema. Li sortia natural. Veu i clarinet, els seus poemes, la cavalcada bruta de la Magic Band. Agitat amb mans fosques i ments perdudes en velles històries de competències. Quan l’art era més lliure que ara i podies jugar-te-la a la ruleta russa.

I Love You, You Big Dummy by Captain Beefheart & His Magic Band on Grooveshark

Las Ruinas – Acidez House (El genio equivocado 2013)

“Es mierda envuelta para regalo. Los de siempre quieren más”.
Veu nasal i menfotisme, acords amargs, rock sense invents i senyals de fum. Alegria de la vida? Mala llet amb benzina. Un trio de Barcelona, practicant de Heavy-Pop? Edu Chirinos, guitarra i veu, Javier Bertrán, baix i cors, Toni López, bateria.

Yusef Lateef – Eastern Sounds (Prestige, 1961)

Una d’aquelles maneres d’entendre el jazz, de fer-lo comercial, d’aprofitar la jugada per allò de desfer-se de les cadenes. I, de pas, cobrar-s’ho. Al 61 suposo que encara els feien asseure’s al fons del tot de l’autobús. Malgrat segregats, l’ànima ofereix setí. Per donar i vendre.

Blues for the Orient by Yusef Lateef on Grooveshark

Share Button