Arxiu mensual: març de 2014

Blind Willie Johnson – John The Revelator

Publicat el per
Respon

Blind Willie Johnson (1900-1949), nascut a Brenhan,Texas (o a Marlin, també podria ser). Als set anys, va quedar cec. Diuen que va ser la madrastra, que va llençar-li lleixiu a la cara. Diuen que va ser després que el pare del Willie enxampés la dona amb un altre home. A partir d’aquí, una nit fosca per sempre, una guitarra de dotze cordes i una cantonada on guanyar-se la vida. La Bíblia i els fets de l’evangeli com a fons d’inspiració, les esglésies i les almoines com a mode de supervivència. Arrossegar-se, eludir la llei i el fuet de l’home blanc, beure i cardar, garjola i malalties. Fins que se li va cremar la barraca on vivia i va haver de viure al ras. La mort no trigaria a trobar-lo. Per endur-se’l amb els seus profetes, màrtirs i sants. La seva herència, 30 cançons a veu i guitarra. Pels joves blancs de les generacions posteriors.

Well, who’s that a-writing? John The Revelator
Who’s that a-writing? John The Revelator
Who’s that a-writing? John The Revelator
A book of the seven seals.

Tell me what’s John a-writing? Ask The Revelator
What’s John a-writing? Ask The Revelator
What’s John a-writing? Ask The Revelator
A book of the seven seals.

Father, who art worthy, (undecipherable) and holy
Bound up for some, Son of our God
Daughter of Zion, Judas the Lion
He redeemed us, and He bought us with his blood.

CHORUS

John the Revelator, great advocator
Gets’em on the battle of Zion
Lord, tellin’ the story, risin’ in glory
Cried: Lord, (undecipherable)

CHORUS

Well Moses to Moses, Watching the flock
Saw the bush where they had to stop
God told Moses, pull off your shoes
Out of the flock, a-well a-you I choose

CHORUS

Father, who art worthy, (undecipherable) and holy
Bound up for some, Son of our God
Daughter of Zion, Judas the Lion
He redeemed us, and he bought us with his blood.

CHORUS

Beck – John The Revelator

Share Button

Frank Zappa – Apostrophe (1974)

Publicat el per
Respon

40 anys després el temps s’ha aturat a la terra de la neu groga, d’aquella neu que mai has de tastar. Els esquimals saben de què va i t’ho adverteixen. 1974, qui recorda l’any sense recorre a la Wikipedia incerta o tramposa. L’any abans d’allò de Franco, tots lluint pantaló de pota ampla i el cabell amenaçadorament llarg, llis o rinxolat. Nosaltres amb una bona granissada a la cara, un intent de bigoti que les mares ens obligaven a afaitar, amb la llengua llarga d’engegar improperis o d’inventar nous insults o d’inventar excuses quan fotíem campana. I elles, morenes, molsudes i guapes com aquelles il·lustracions del Renaixement, vestides amb colors clars, toves i cenyides després que les alliberessin de l’uniforme. Ballàvem vells èxits negres, ballàvem lentes, “L’Angie” i el “Samba pa ti”, arrapats i amb el cap en l’espatlla de l’altre. El fred del que parla Frank a “Yellow Snow” es desfeia pels volts de maig i ens el menjàvem pel juny. Fa 30 anys, de qualsevol història, en trèiem dues o tres interpretacions, buscant allò que la censura havia prohibit. “Llavors, la neu groga era neu amb pipí. Era una referència a la droga? Segur!” (Després vàrem descobrir que el Zappa prohibia el consum de drogues als seus músics sota amenaça d’expulsió directe del grup) I així anàvem fent. I si no volíem interpretar res de res, ens deixàvem endur per aquella barreja de rock, jazz, funk i pop que practicaven els Mothers i que nosaltres preteníem ballar. Si no, fèiem veure que enteníem el sentit de les seves cançons. I allà on ells cantaven “Saint Alfonzo” (Seinalfonsó), nosaltres escoltàvem i cantàvem “Se le apagó” (el porro, of course). I la vida l’omplíem d’apòstrofs, perquè parlar aspirat i enganxant paraules molava molt més que la fonètica emprenyadora de les classes de llengua i literatura. Llavors va passar allò que volíem arribar al Nirvana aquella mateixa nit. I ens vam adonar que sonava “Cosmik Debris”. Quan finalment vam tirar de diccionari per entendre que ens venia l’home misteriós d’en Frank, vam assabentar-nos que la seva bola de cristall llegia perfectament el futur i que els que ens calia era no perdre més el temps amb la cuina macrobiòtica i d’altres històries exòtiques. Un paquet de condons era el que necessitàvem i no oblidar de votar quan ens donessin l’ocasió. Netejar-nos bé les aixelles i els peus si no volíem que a les primeres de canvi ens fotessin fora del llit i follar com bojos perquè sembla ser que el món s’acabava (coses de la guerra freda d’aleshores).

Share Button

A Pete Townshend sempre li han sobrat les guitarres

Publicat el per
Respon

townshenddemalahostia

Perdó

(i 2)

I tal

Share Button

Sun Kil Moon – Richard Ramirez Died Today Of Natural Causes

Publicat el per
Respon

“Benji” és el sisè disc del artista nord-americà Mark Kozelek (1967) sota el nom de Sun Kil Moon. Editat el febrer d’enguany, col·laboren en el disc Steve Shelley, Will Oldham i Owen Ashworth.

Sun Kil Moon presenta “Benji” Dimecres 26 de març a la sala Apolo de Barcelona.

Richard Ramirez died today of natural causes
Got amped up on speed and broke into houses
Bunch of people of that wrote shit on the stand
His last murder was south of San Francisco
A guy named Peter Pan from the town
The little girl on the lawn was his first
And the took a dark palmer
His last days were at a hotel
a nice stalker
Door member we set just like the mars
In a key and a dark..
Cried today from Boston to’
Got a dozen families gotta do some digging
Boston relative and they see me all
Make a little long
I need a little more

Richard Ramirez died today of natural causes
These thing mark time and they cause pauses
Think about the kids scared to death on the window
What’s under the bed and what’s under the door
And the John’s massacre got in our heads
And the TV, I was president
And the around Oregon
While I’m there I’m gonna stroll through the old neighborhood
Rich Stan Mayer still lives with his mom
When he’s not in jail from innocent stalking
Writing bad checks and cocaine charges
More than that took you with a smile
We always sat on this porch passing the time
And drinking a beer and smoking a pack
Till one day poor ma caught a heart attack
The good jobs electrician
Sister of Mary the poor shark Jean Avery
My next door neighbors whom I love so
Love me too but they passed long ago
And if you walk just a few lock down stall
There’s a house as scary as all
A cute little palm with a sign for sale
Those Sexton kids hot as hell
And I’m telling the truth and if you don’t believe
Pick up the cofield stars and secrets
Had to fly from Cleveland but what’s that for?
Got 3 months off to my next show
Gonna spend time with my girl
Make a record fix my kitchen
I have my change so rapidly
They came to the studio to work on some grit
And I saw the news on James
While I was eating Ramen and drinking green tea
The supreme guy died at 51
That’s the same age as the guy
Who’s coming to play drums
So don’t lie your kids no disturb
Have to repeat 50 times a day is bad enough
Got a naked prostate and I got a bad back
When I fall too much
I feel like I’m gonna have a heart attack
This all the head blinds and they’re like crashing
And I met her at a barbeque
Santa Philly
And everybody’s drunk and feeling pretty well
Richard Ramirez died but in 83
He was very much alive he’s as scary as could be
And in the band he had pentagrams

And everybody remember the paranoia
When he stocked us up in Southern California
And everybody will remember where they were
When they finally found the stalker
And I remember just where I was
When Richard Ramirez died of natural cause

Share Button