Manuel Baixauli – Espiral

INFÀNCIA

Ara mateix tinc el gegant a la mira. Es cruspeix amb delectança un casal vell, modernista, envoltat de jardí; un lloc on jo havia jugat molt.

Qui sap què s’empassarà després. El passeig marítim no, és clar, ni els cotxes, ni l’asfalt, ni els semàfors… un dia llepà un edifici de quinze altures i escopí, indignat. Només engul vegetació, dunes, cases de camp, horta… Llocs saborosos, que no empatxen. Llocs que m’acolliren fa molts anys

Una de contes – Recomanat!!!

Ralfe Band: Broken Teeth Song

Share Button