Fàstic!

D’aixonses… Fàstic, criden, de dreta a esquerra, d’esquerra a dret, tot passant per l’epicentre.

La gran biògrafa de presidents, articulista, periodista, tertuliana cridanera, ex diputada, crida fàstic! amb la seva col·lecció de títols i escombraries, en una tertúlia radiofònica, no cal dir-ho. Li dóna la paraula el conductor, ex periodista esportiu, que ara dirigeix el magazín matinal de la competència. Fàstic per una vicepresidenta qualsevol que vomita damunt els draps bruts d’un altre polític mentre ella i el seu partit omplen la banyera del país amb una corrupció que fa caure de cul de la pudor. Fàstic per la dialèctica política actual que funciona pel brot i l’escarafall, sense perdre de vista la intenció de vot per prémer més o menys els cargols. O que senzillament actua per la fórmula ” jo la tinc més grossa” quan es tenen majories absolutes. O pel “jo te l’ensenyo i tu et menges el decret llei següent”. Més que res, perquè en aquest sainet està tot pactat. Després queden a fer unes birres i parlen de lo seu, que és del que va la pel·lícula.

Per això…

Fàstic per un periodisme, el majoritari, que ofereix cinisme per la compra-venta de favors i per les subvencions que treuen del tracte. Pel títol d’independent que llueixen les seves capçaleres i que hi ha algú que encara s’ho creu. Fàstic pel munt de càrrecs públics a qui enxampen in fraganti i mai acaben dormint a la caserna, tret que li toquin els pebrots al rei de la Música. Llavors, fàstic per l’inacabable vodevil del cas Palau, perquè tothom qui està en el cas sap que el paio és intocable, perquè com tiri de la manta se’ns refreda la classe política catalana (encara sort que ens queda la capital per uns quants estirabots) Fàstic perquè les estratègies que segueix el poder per confondre al personal continuen funcionant: el dia que es donen les dades de l’atur (gairebé 5 mil·lions a l’estat espanyol, gairebé 800.000 a Catalunya) ens tiren l’os del Wert perquè ens entretinguem una estoneta rossegant-lo.Fàstic pels qui no dimiteixen després de ficar la pota (què necessita? una bala de goma a l’ull? Fàstic per a tots els mitjans que entreguen un micro al corrupte perquè es justifiqui en horari de prime-time. Fàstic per qui diu que es innocent quan després es demostra el contrari. Fàstic per aquells polítics que es neguen a ensenyar els seus guanys. Fàstic perquè, 23 anys després, mai en tenen prou, perquè sempre en volen més, quan al final, tots anem a petar al mateix forat.

Fàstic infinit, i mossegades de llop. Llengües penjant entre les dents d’una mandíbula que no encaixa del tot. Que segueixin parlant. Que moriran d’una vomitada. Deu ser per això.

Share Button