Les dones i els dies – Gabriel Ferrater


Dits

Lleugera, s’iniciava

la pluja d’una nit

Lleugers, es confiaven

Els teus dits entre els meus dits.

Un instant menut d’adéu.

Oh, només per dos dies.

Em somreies a través

del llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.

Tremolors dels bruscos túnels

per on te’m perds: cor confús,

aquesta nit faig engrunes

amb la traça de record

que tinc als dits. Buits dos dies,

van prémer l’ombra del toc

dels teus dits, quan te’m perdies

“El Jaime Gil i jo vam fer una confabulació una mica pueril, però que ens excitava i era la següent: que un poema ha de tenir com a mínim el mateix grau de sentit que té una carta comercial”

Gabriel Ferrater

Share Button