Les dones i els dies – Gabriel Ferrater


Dits

Lleugera, s’iniciava

la pluja d’una nit

Lleugers, es confiaven

Els teus dits entre els meus dits.

Un instant menut d’adéu.

Oh, només per dos dies.

Em somreies a través

del llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.

Tremolors dels bruscos túnels

per on te’m perds: cor confús,

aquesta nit faig engrunes

amb la traça de record

que tinc als dits. Buits dos dies,

van prémer l’ombra del toc

dels teus dits, quan te’m perdies

“El Jaime Gil i jo vam fer una confabulació una mica pueril, però que ens excitava i era la següent: que un poema ha de tenir com a mínim el mateix grau de sentit que té una carta comercial”

Gabriel Ferrater

Share Button

Aloma – Mercè Rodoreda


Abans d’apagar el llum havia amagat el llibre a dalt de l’armari. No el trobaria ningú. Anna no feia dissabtes, i menys el de la seva cambra. Havia somiat el gat. Ressuscitava i li deia: -No et deixis enganyar; no et casis. Duia ulleres, i sabates a les potes del darrera. Feia cara de savi. El pèl li lluïa, net d’aquella ronya que l’havia fet patir tant quan era viu. D’un bot s’havia enfilat a dalt de l’armari, havia agafat el llibre amb les dents, l’havia tirat a terra, i havia dit: ‘Llegeix, llegeix…’

Share Button

Dolor


Al més mínim dolor, deixeu-ho estar i llança’t a terra“, els insisteix l’entrenador.

Minut 72 de partit, el moment fonamental, amb tota la porteria contraria per a ell, el davanter estrella nota una fiblada al tou de la cuixa dreta. Com un ferro roent que li foradés la cama. S’ha trencat, ho sap. Es desentén de la jugada, es llença a terra i demana el canvi a la banqueta amb un gest evident de dolor a les mans.

Minut 72, El disgust provoca un infart al locutor més veterà de la contrada. El cor ja havia avisat en altres ocasions però aquest cop el fet és definitiu. Amb una mà al pit, cau a terra entre els seus col·laboradors. En la caiguda, el locutor arrossega els auriculars que duu a les orelles i el tamboret en el que acostuma a asseure’s. L’emissió queda interrompuda. Com un buit caigut del cel, fosc com la nit que campa damunt la ciutat.

Minut 73. A la graderia, un nen arrenca a plorar i perd l’entrepà de tonyina. L’avi, al cantó, prova de consolar-lo. Quan s’ajup a recollir el menjar, el fereix una pedra als ronyons. L’atac el plega i el deixa gemegant. El nen que no entén, però que se s’adona que a l’avi li passa alguna cosa dolenta, intensifica el plor. El veïnat, pendent del davanter estrella, s’absté de preocupar-se. Uns seients enllà, un paio gros com un brau que empassava amb presses per cantar el gol, s’ennuega amb un tros de fuet. Mans al coll, vermell com un pebrot, va perdent vida mentre els pulmons se li buiden d’aire

Minut 73. A la graderia contraria, de resultes de la jugada, un matrimoni, amb uns quants anys de convivència i brega, arrenca a discutir fort. Ella fa que s’aixeca i marxa. Ell que l’agafa d’una màniga, ella que pugna per desempallegar-se. El gest impulsiu de la dona resulta fatal, perquè s’entrebanca amb una cadira i surt disparada escales avall.

Minut 74. Llotja de convidats. L’agent del davanter estrella discuteix amb l’agent d’un dels defenses de l’equip perquè li ha sentit dir que el seu representat és de vidre i que es trenca cada dilluns i cada dimarts. No és veritat, parla la gelosia, per la diferència monetària dels contractes. L’agent del davanter enganxa per la corbata a l’agent dels defenses i l’insta a retirar-ho. Ballen una estona la polca dels disbarats fins que l’agent del defenses, també antic defensa, li fum trompada amb el cap. “Com en els vells temps”, escup l’agressor amb un somriure.

Minut 75. Fora de l’estadi, en un dels carrers de la ciutat, un conductor d’ambulància que creu haver perdut la sintonia del partit, es despita del volant amb la ràdio. A cent vint per hora i fent sonar la sirena. De sobte, ell i el vehicle van dins d’una gasolinera. El xoc és brutal. Dues explosions i un infern de foc il·luminen aquella part de la ciutat. No gaire lluny de l’estadi.

Minut 75. El metge de l’equip i un fisioterapeuta atenen el davanter estrella fora del camp. La graderia hi té la vista clavada en aquell tros de gespa gastada. El davanter estrella explica què ha notat, el fisioterapeuta palpa la zona afectada, el tou de la cama dreta. El metge pregunta i el davanter respon. L’estadi observa i espera. El davanter s’aixeca i es retorça la cama ferida. Aparentment lesionada. Una torsió, i una altra més. Dos saltirons i no té res. Demana permís per entrar i torna amb els companys i el partit.

L’estadi respira.

Share Button