Contenidor

Gris

Obra i tanca la boca

A la dreta, pòtol negre

A l’esquerra, trompa de vi en bric.

Fila ordenada sense conflictes. ¿El Menú?

Menjar de rebuig, llaunes caducades

Foscor de magatzem oblidada.

Arraconada.

Tanca i obra la boca

i engega un rot de satisfacció

Per a la negra al peu de l’església,

Per a la romanesa prenyada del mocador.

L’alcohòlic, l’esquizofrènic visionari, la noia fugida casa.

I avui què toca?

Fruita tocada

i gavines que xisclen de la gana

Obrir i tancar la boca. Omplir la panxa

Una fila ordenada i torns per necessitat.

El de vermell era cardenal

El de gris, director d’una sucursal

El de blau, advocat i jugador de borsa

El de negre, enterramorts, amb la feina que hi ha ara

Més que mai, més que mai.

Gris

Obra i tanca la boca,

Empassa sense fàstic el que cau

Bisbe, ministre, comissari, director de banc

General de brigada, president, primer ministre

Un parlament, un equip de futbol, camps de gespa i ciment

Rossega i empassa amb paciència mamífera. El que cau.

Gris

Model de revista, actor

Presentadors estrelles de la televisió

Futbolistes, motoristes i esportistes de tota mena

Un arbre de nadal, dos, el bosc sencer. El gros vermell dels rens, també.

Obre i tanca la boca

A la dreta, pòtol negre

A l’esquerra, trompa de vi en bric.

Empassa sense fàstic: la mare, el pare i el nen,

El bou, l’ase, els tres reis i el poble sencer de Betlem

Rossega, paeix.

Satisfet, engega un rot.

Sense cremor, no hi ha vida.

Share Button

Gran Lliçó

Una petita demostració de poder apareguda en el Babelia del País de dissabte passat (15/12)
Una reflexió interessant d’una bona professional de la narrativa, amb un llibre recomanable al mercat, “La Gran Casa”.

La gran casa

Share Button

Hola Adéu

Hola Adéu
Veu d’anís, bota alta i ulls de gripau
Lluint cul d’una cantonada a l’altra
Hola Adéu
Hivern, terrassa i mirada plàcida,
I unes burilles entre les dits mentre espera el cafè
Hola Adéu
La cridanera ho sap tot
De rossegar xiclet, mullar les calces i marcar mugró
Hola Adéu
6 euros el tall de cabell
i insurrecció a Damasc, Teheran o Kabul.
Deu-Deu
Quan xerres amb ella per telèfon.
Deu-Deu, que té pressa
…Penges…
Hola Adéu
Al mercat, fent cua, una empenta
Quan demanes el torn ningú contesta
Hola Adéu. Hola Adéu
Esperes i sospires
Perdones vides, les dels teus congèneres.
Hola Adéu
Et tombes i fots el camp que t’esperen

Share Button

Fàstic!

D’aixonses… Fàstic, criden, de dreta a esquerra, d’esquerra a dret, tot passant per l’epicentre.

La gran biògrafa de presidents, articulista, periodista, tertuliana cridanera, ex diputada, crida fàstic! amb la seva col·lecció de títols i escombraries, en una tertúlia radiofònica, no cal dir-ho. Li dóna la paraula el conductor, ex periodista esportiu, que ara dirigeix el magazín matinal de la competència. Fàstic per una vicepresidenta qualsevol que vomita damunt els draps bruts d’un altre polític mentre ella i el seu partit omplen la banyera del país amb una corrupció que fa caure de cul de la pudor. Fàstic per la dialèctica política actual que funciona pel brot i l’escarafall, sense perdre de vista la intenció de vot per prémer més o menys els cargols. O que senzillament actua per la fórmula ” jo la tinc més grossa” quan es tenen majories absolutes. O pel “jo te l’ensenyo i tu et menges el decret llei següent”. Més que res, perquè en aquest sainet està tot pactat. Després queden a fer unes birres i parlen de lo seu, que és del que va la pel·lícula.

Per això…

Fàstic per un periodisme, el majoritari, que ofereix cinisme per la compra-venta de favors i per les subvencions que treuen del tracte. Pel títol d’independent que llueixen les seves capçaleres i que hi ha algú que encara s’ho creu. Fàstic pel munt de càrrecs públics a qui enxampen in fraganti i mai acaben dormint a la caserna, tret que li toquin els pebrots al rei de la Música. Llavors, fàstic per l’inacabable vodevil del cas Palau, perquè tothom qui està en el cas sap que el paio és intocable, perquè com tiri de la manta se’ns refreda la classe política catalana (encara sort que ens queda la capital per uns quants estirabots) Fàstic perquè les estratègies que segueix el poder per confondre al personal continuen funcionant: el dia que es donen les dades de l’atur (gairebé 5 mil·lions a l’estat espanyol, gairebé 800.000 a Catalunya) ens tiren l’os del Wert perquè ens entretinguem una estoneta rossegant-lo.Fàstic pels qui no dimiteixen després de ficar la pota (què necessita? una bala de goma a l’ull? Fàstic per a tots els mitjans que entreguen un micro al corrupte perquè es justifiqui en horari de prime-time. Fàstic per qui diu que es innocent quan després es demostra el contrari. Fàstic per aquells polítics que es neguen a ensenyar els seus guanys. Fàstic perquè, 23 anys després, mai en tenen prou, perquè sempre en volen més, quan al final, tots anem a petar al mateix forat.

Fàstic infinit, i mossegades de llop. Llengües penjant entre les dents d’una mandíbula que no encaixa del tot. Que segueixin parlant. Que moriran d’una vomitada. Deu ser per això.

Share Button