16 Festes de Gràcia, Providència, Mozart, Tordera amb Antònia Font

Galeria

Aquesta galeria conté 6 fotos.

Batiscafo monoplaça, es teu focus a s’abisme de ses aigües insondables només tu les averigües. Batiscafo socialista redactant informe tràgic, camarada, maquinista a institut oceanogràfic. Batiscafo solitari dus un ruting planetari. Retxes de sol atravessen blaus marins, ses algues tornen … Continua llegint

Share Button

16 Festes de Gràcia, Plaça Joanic

Imatge

Joanic 16

6.5 euros entrepà i beguda.
Pakistano” crida un italià amb pinta de boy-scout a un company davant de l’amo del bar.
Brexit” crido jo mentre imagino el barri convertit en paradís fiscal.
“Lliure circulació de divises”, canten les carns molsudes i morenes que acaben d’arribar.
Cervesa fresca”, proclama l’amo del bar.
“Anem per feina“, pensa la homeless que tira cap a la plaça, mostrant la vora d’unes calces blanques per damunt d’uns texans gastats.
La línia 4 duu més passatgers de la platja que de la banda de la Trinitat.
La parròquia canvia l’ànima per panades argentines que tenen totes el mateix gust.
La Sara arriba i tirem cap a casa.
Dormir“, podria expressar la fatiga d’un treballador sortint de l’estació.
D’altres, vermells del sol, arrosseguen neveres i para-sols.
La plaça Joanic és una veu constant. Un banc de peixos.
El tren que circula per sota nostre aixeca un núvol d’aire calent.

boca de metro

Share Button

Solidaritat amb Charlie Hebdo

B6wbb1uIgAANXdo

Share Button

Música, Música

2014-07-07 17.32.55

M’ho va dir el calb aquell. Amb un to de menyspreu com fusta nua. L’aire de superioritat moral, aspre al tacte, que em va decidir de distanciar-me. Que et fotin, vaig dir, i vaig afegir de pensament unes notes ploroses de violins. Serveix per això, per ambientar una circumstància sense necessitar instruments reals ni saber-los tocar. Pensar una nota, realitzar-la, fer-la sonar com la d’aquell disc. Recuperar uns versos carregats de mala llet, no cal saber cantar, els penses i ja ho tens. Com aquell “per què vols TV si tens T-Rex”, que encara em recorden algú de “L’endemà”. Una melodia que recupera un moment feliç, aquelles tardes fumades a can Charlie. Els setembres vermells amb Jimi Hendrix o els Stooges. La compro o descarrego, faig un mur d’aïllament, com quan abans sortia a passejar amb els auriculars a les orelles, escollia un disc i m’escrivia una escena baixant a plaça Catalunya, driblant turistes i transportistes a ritme de Primal Scream, o perseguint fantasmes darrere la partitura de Barry Adamson. Trencant murs muntat en el desordre d’Ornette Coleman. Llegint Knausgård, o Zweig, o Shriver, o Saunders, la música supera la prosa i esquitxa el terra perquè hi patinin les opinions prefixades. Nans i gegants.
Sonen les Sueques i és pregunten qui ets tu.
Música. Per donar i vendre.

Share Button