Ballrooms of Mars / Divina – T-Rex/ Radio Futura (1972/1980)

You gonna look fine
Be primed for dancing
You’re gonna trip and glide
All on the trembling plane
Your diamond hands
Will be stacked with roses
And wind and cars
And people of the past

I’ll call you thing
Just when the moon sings
And place your face in stone
Upon the hill of stars
And gripped in the arms
Of the changeless madman
We’ll dance our lives away
In the Ballrooms of Mars

You talk about day
I’m talking ‘bout night time
When the monsters call out
The names of men
Bob Dylan knows
And I bet Alan Freed did
There are things in night
That are better not to behold

You dance
With your lizard leather boots on
And pull the strings
That change the faces of men
You diamond browed hag
You’re a glitter-gaunt gangster
John Lennon knows your name
And I’ve seen his

Divina estás programada para el baile
y en la brillante nave te deslizarás
en tus manos de metal hay reflejos de rosas
y viento y coches, gentes del ayer.

Mi cosa te diré cuando cante la luna
y tu cara será una estrella sobre mi pedestal.
Suavemente abrazada a tu loco impasible
bailaremos toda la vida en los bailes de Marte
¡rock!

Tú hablas de la luz y yo hablo de la noche
cuando los monstruos tienen nombre de mujer.
David Bowie lo sabe y tu mami también
hay cosas en la noche que es mejor no ver.

Te veo bailar con pegatinas en el culo
y mueves con tu ritmo la cara de tus fans.
Eres una bruja de oro, eres un pequeño gangster
estuviste con Kaka de luxe pero no te oí cantar
¡rock!

Share Button

Un divendres de primavera 2017

De sis de la tarda a tres de la matinada

Iosonouncane – Die

Engegar amb bon peu a les sis de la tarda amb una proposta electrònica que barreja aires cantautors italians amb Morricone i Goblin a l’horitzó. Guitarra i samplers, teclats, bateria, timbals i més sintetitzadors, més una noia als cors i soroll d’esquellots. Un so dramàtic i cinematogràfic mentre el dia cau al mar i el sol insisteix.
Un tast:

Mitski – Puberty

Baix, guitarra i bateria. Trets orientals, actitud indolent i soroll punk. Llocs comuns, començant per la veu llefiscosa de la noia i pel contrast de sensacions. Tres cançons.

Sinkane – Live and Livin’ it

Algun encara arrossega l’herència de Talking Heads nascuda de les escoltes que van fer de Fela Kuti amb Eno mentre produïen “Remain in Light”. Molta diferència i millora entre el disc i el directe d’aquest Sinkane.
Un tast:

Sampha – Process

Soul sense un instrument convencional? La veu de Sampha és l’instrument de veritat. Poderós, infinit, fins a esborrar aquell vesant bavós que de vegades pateix el soul d’escola. Sampha, destinat a trencar mercats i vendes quan assoleixi el prestigi que pertoca.

William Tyler – Modern Country

El moment de l’entrepà correspon a l’estil esponjós d’aquest senyor. Blues i country estratosfèric a l’estil John Fahey que es deixa fer només posant l’orella. 17 euros per dos entrepans. Barcelona és bona si la bossa sona i et deixen pelat.

Swans – Glowing Man

Allò de cançons de vint-i-tants minuts, emulant els vells compositors de clàssica. Inici, nus i desenllaç i Michel Gira dirigint les operacions dels companys amb la seva gesticulació habitual. Cada bolo sembla igual però és diferent segons l’estat d’ànim, la forma física que els acompanyi, les ganes de tocar, etc… segons pugi i baixi els braços, somrigui o exclami a l’apocalipsi particular de les seves cançons.

The Make Up – Destination Love

Retirats dels escenaris, tornaven vestits de lamé platejat, amb el seu líder i cantant, Ian Svenonius, en plena forma i donant-ho tot, com aquella vegada al Bikini de feia un munt anys. El seu so garatge els va dur a la cripta després d’un moment d’esplendor. El seu moment d’esplendor a l’escenari Primavera va reviure alguns dels himnes que vam ballar als 90’s. Va venir el jutge i va dictar sentència al nostre favor.
Un tast

Run The Jewels – Run The Jewels 3

La traca i el mocador de divendres amb tall de subministrament elèctric inclòs. Dos paios i un DJ, expressió minimalista de la música del present. Els USA Trump i Wasp tenen un problema amb aquest duo blanc i negre, martell de soflames incendiaries a cop de rimes enganxoses i amb un munt de seguidors per tot el món. Durant una hora van sacsejar cossos i consciències amb música i avisos del perill que amenaça la societat des de la casa blanca.

I fins un altre any (si s’escau)

Share Button

Manhattan Transfer – John Dos Passos (1925)

“- Hombre, debieras ver sus planes para edificios de acero solo. Tiene la idea de que el rascacielos del futuro se construirá exclusivamente de acero y cristal. Últimamente hemos estado experimentando con baldosas cerámicas… Cristo, algunos de sus proyectos te dejarían con la boca abierta. Tiene una frase estupenda de no sé qué emperador romano que encontró a Roma de ladrillos y la dejó de mármol. Bueno, pues él dice que ha encontrado a Nueva York de ladrillo y que la va a dejar de acero…, de acero y cristal. Te tengo que enseñar su proyecto de reedificación de la ciudad. ¡El sueño de un loco genial!”

 

“La baldosa de color revolucionará la vida de esta ciudad por completo… En lugar de retroceder a los antiguos órdenes o las decoraciones góticas o románticas, podríamos desarrollar nuevos modelos, nuevos colores, nuevas formas. Si hubiera un poco de color en la ciudad, toda esta vida dura y rígida se vendría abajo…. Habría más amor y menos divorcios”

 

Share Button

I Feel Love – Donna Summer / Blue Man Group

El 17 de maig va fer cinc anys de la mort de Donna Summer,

Reina de la música disco durant un temps, sobre tot quan es va deixar menar pel productor Giorgio Moroder, guru de l’estil rei de la pista de ball. El seu “I feel Love” de l’any 77 tenia la capacitat de convidar a ballar amb unes poques notes i un persistent so de charles de la bateria. El single el vaig comprar a Lincoln, al nord de Londres, durant unes colònies d’estiu. A la manera de les illes, el disc anava dins d’una simple funda de paper sense fotos de l’artista. El més important era el forat al mig que permetia distingir el títol que buscaves i el nom de l’artista. Una manera d’abaratir costos i alleugerir la producció, suposo, en aquell mercat que apostava pel 45 rpm com a mètode de promoció.

Ooh
It’s so good, it’s so good
It’s so good, it’s so good
It’s so good
Ooh
Heaven knows, heaven knows
Heaven knows, heaven knows
Heaven knows
Ooh
I feel love, I feel love
I feel love, I feel love
I feel love

I feel love, I feel love, I feel love

Ooh
Fallin’ free, fallin’ free
Fallin’ free, fallin’ free
Fallin’ free
Ooh
You and me, you and me
You and me, you and me
You and me
Ooh
I feel love, I feel love
I feel love, I feel love
I feel love

I feel love, I feel love, I feel love

Ooh
I’ll get you, I’ll get you
I’ll get you, I’ll get you
I’ll get you
Ooh
What you do, what you do
What you do, what you do
What you do
Ooh
I feel love, I feel love
I feel love, I feel love
I feel love

I feel love, I feel love, I feel love

Blue Man Group – I Feel Love

Mai he entès perquè cap promotor els ha dut a actuar a Barcelona. Potser perquè als USA són un fenomen i ara valen massa calers per a una ciutat que no sap qui són. Els vaig veure a NYC l’any 1999 en un teatre petit de Manhattan i em van semblar brutals. Música, mímica i humor després de passar els durs test de qualitat de l’off Broadway.

Share Button