Barba xopa de sang – Daniel Galera

xopadesang

Un viatge físic i mental.
El poble es diu Garopaba, un antic poble balener, al sud del Brasil. A la novel·la, Garopaba es prepara per l’hivern del nostre estiu. Ens guia en Titus, professor d’educació física i especialista en triatlons i proves de resistència, que acaba d’arribar al poble darrera la pista de l’avi Gaudeiro, pare del seu pare, que va morir en estranyes circumstàncies. L’atleta arrossega una estranya malaltia neurològica que l’impedeix reconèixer la gent que va coneixent. Un protagonista desmemoriat i gairebé sense nom, per les poques vegades que algú el cita. Titus. Acaba d’enterrar al pare després que aquest l’hagués avisat de la seva intenció de suïcidar-se. Li ha deixat la Beta com a penyora. Hauria d’haver sacrificat la gossa, li ho va prometre, però no ha pogut. Massa bon cor, en Titus. Cop de cotxe, mudança i casa al cantó del mar. Nova vida, canvi de rumb. nous plans. Amb aquella barba que llueix i que li fa assemblar-se a un fantasma. La història progressa des del trencaclosques diari de la desmemoria, ens reté pels turmells com un sorramoll, costa avançar, com més avancem, més ens ensorrem, en detalls, anècdotes, experiències. La trama embolica i amenaça d’ofegar-nos. Com una planta carnívora. Titus s’integra en la tristesa de l’hivern a còpia de bondat, però amb aquella semblança terrorífica que desconcerta i genera amenaça. A l’altra banda de la pàgina, el mar i al natura se’ns empassa, el fred se’ns fica a la pell mentre ell s’obstina en saber, estimar i ajudar. Des d’aquesta natura salvatge que l’empara, travessant a peu nu el món, amb la gossa ferida i aquells rumors que persegueixen els forasters.
Una delícia de prosa, de trama, de ritme, amb l’ajut inestimable de Josep Domènech Ponsatí en la traducció

Al món de l’opulència, del tot inclòs i el menjar ràpid, no hi ha temps pel descans. Tothom coneix tot, tothom ha estat a tot arreu. “Barba Xopa de Sang” m’ha retornat aquell “Coloso de Marusi” de Henry Miller que em va dur l’any 81 a l’illa grega de Corfú, a conèixer aquella terra blanca castigada pel sol. Dormir al ras, caminar molt, deambular, parlar poc, mirar i sentir aquella mà que ens estreny el coll en la soledat. Res. Això.

Share Button

Un personatge realment rodó

carrerdebotiguesfosques

Patrick Modiano – Carrer De Les Botigues Fosques (1978)
Pàgina 68

El vaig mirar. Tot ell era rodó. La cara, els ulls blaus i fins i tot el bigotet, retallat en arc de cercle. I la boca també, i les mans rebotides. Em feia pensar en aquells globus que els nens porten lligats amb un fil i que de vegades deixen anar per veure fins a quina alçada pujaran pel cel. I el seu nom, Waldo Blunt, era un nom inflat, com un d’aquells globus.
-Em sap molt de greu, amic… No li he pogut donar gaires detalls sobre la Gay…
El sentia derrotat per la fatiga i l’aclaparament, però el vigilava de molt a prop, perquè tenia por que qualsevol ventada de les que travessaven l’esplanada sortís volant i em deixés tot sol amb les meves preguntes.

fragmentmodiano

Share Button

Dues ànimes diferents

St. Paul & The Broken Bones – Half the City

La força dels clàssics bufant per goles i porus, sacsejant nervis i cors, demanant un sacrifici sonor, la mateixa pira que crema des de principis dels 60’s, amb els colors de sempre llepant el negre. Vents, ritmes i teclats. Tot suggeridor. I la veu. Sense bellugar una coma del guió preestablert. Blanc com la llet i uns quants ossos trencats. Soul en estat pur.

 

D’Angelo And The Vanguard – Black Messiah

El costat fosc de l’ànima. Més 70’s i 80’s que 60’s. D’aquella manera complicada de qui viu encantat de conèixer-se. O no. Soul arrossegat que no mira als costats quan avança, llençant perles per la boca, diamants fets de suor. Desorientació orientada. Prince, potser, o aquell Terence Trent d’Arby que va esborrar-se després de la primera partida. Segurament el veurem al PS2015. Ja ho avisa ell. Ain’t That Easy. Qualitat pura

Share Button

Solidaritat amb Charlie Hebdo

B6wbb1uIgAANXdo

Share Button

Syd Barrett (com cada any)

Per molts anys, Syd!

I knew a girl and I like her still
she said she knew she would trust me
and I her will…
I said: OK baby, tell me what you’ll be
and I’ll lay my head down and see what I see.
By the time she was back
by her open eyes
I knew that I was in for a big surprise.

I knew a girl and I like her still
she said she knew she would trust me
and I her will…
I said: OK baby, tell me what you’ll be
and I’ll lay my head down and see what I see.
By the time she was back
by her open eyes
I knew that I was in for a big surprise.

Share Button