Hunger of the Pine – Alt-J

Els anglesos Alt-J tornen per setembre amb “This is all yours”, la continuació d’aquell primer “An awesome wave” que va situar-los a les llistes d’èxit de mig món. Equilibri d’estils, tirada per les melodies i les veus suaus, risc controlat buscant l’espai que permeti progressar. A la tardor comprovaran si l’invent funciona, si el fotut segon disc de qualsevol carrera musical pot amb la tanca de la popularitat. Si és un pas endavant o un pas enrere d’aquells que engega el grup a la bassa o obliga a tornar a començar. D’entrada, el vídeo de presentació que no ha de deixar-nos indiferent. Massa fort pel que és? Provocació pura i dura? A l’alçada de les circumstàncies? Es veurà.

Share Button

Música d’estiu 2014 (2)

Neneh Cherry – Blank Project

Bona veu i les idees clares. Informació genètica de primera i allò de fer només els discos que vol, quan vol i amb qui vol. Sense que els resultats comercials o les opinions la neguitegin. L’experiment barreja jazz, tecno i pop per no trair els orígens ni la modernor vital que tira endavant projectes d’una certa entitat. Conseqüent des de la primera nota.

Angel Olsen – Burn Your Fire for No Witness

Camp i ciutat, un mar i muntanya entre PJ Harvey i Patti Smith, un homenatge al munt de dones que agafen el fusell i surten a caçar, dolçor i passió i que ningú faci cara d’haver-ho vist tot perquè hi hauran bufetades i algun honra masculina acabarà tirada pel terra. Un record pels 80′s i per la meva estimada Maria Rodríguez Rey.

Cloud Nothings – Here and Nowhere Else

Rotllo universitari en uns rostres seriosos; encara que es deixin les cordes vocals, suïn com uns desesperats i acabin amb les ulleres (de pasta, of course) mig torçades damunt del nas. Encara que després la seva veu normal tiri a aguda i no recordi la darrera vegada que es va entrompar i que no mengi més que hamburgueses o últimament hagi optat per la dieta vegetariana. Malgrat no els toqui el sol durant setmanes. Les seves amigues no deixen que els toquin els barbs.

Studio One Rocksteady – Varis Artistes

I penses, què té l’illa aquesta per produir tanta bona música? ¿És per allò de viure rodejat d’aigua? 240 km de llarg per 80 d’ample i vinga grups. Calor i tensió, la pobresa, el joc de blancs i esclaus i allò que té l’aire, que corre més lent que en qualsevol altre lloc del món.

Share Button

Santuario – William Faulkner (1931)

Rellegir Faulkner. Del malson de la primera lectura a la transparència de la darrera, fins clissar-li les ferides i els pedaços. Com encobreix la cruesa, els incendis que provoca per despistar l’atenció, el pèndol que oscil·la entre el fet comercial i aquest perdre el nord que desafia la comprensió quan la sang se li calenta, el gust per la torrentada d’idees i vigila que els encausats no es reconeguin en el text, que això només és el comptat de Yoknapatawpha. Faulkner prova de retratar una societat de coneguts i saludats que inclou la família, aquells pioners, herois en territori enemic, incapaços d’oblidar la Bíblia i el fuet. La desfeta persegueix Faulkner, els pecats venials agiten la cua, castiguen amb el record i demanen tinta, paper i quelcom de beure. En l’època de la llei seca, sense el pal·liatiu de l’alcohol, els personatges suren en un mercuri tou que els embruteix. Malgrat la prohibició, no deixen de beure, des d’aquella primera escena, quan el jutge Horace Benbow s’atura a beure en un estany i topa amb el sinistre Popeye. La destil·laria del traficant Goodwin esdevé santuari, lloc de trobada on tothom s’iguala; tant dóna la classe si tard o d’hora te l’has de beure, en got o a galet, perdulari o estudiant, figaflor o mare abnegada, home de llei o condemnat. Els secrets sempre s’amollen amb la boca calenta i el passat torna al present. Faulkner sentencia amb un ferment fet d’odi i amor que s’escampa en l’aire com les pregàries.

Share Button

Elementos del estilo según Robert Louis Stevenson

Citació

Conclusión:

Ahora ya podemos enumerar brevemente los elementos del estilo. Es propio del prosista la frase larga, rítmica y grata al oído, que nunca cae en una métrica rígida; del versificador, combinar y contrastar el modelo doble, triple y cuádruple, los pies y los grupos, la métrica y la lógica, de forma armoniosa en la diversidad; y es común a ambos la tarea de combinar ingeniosamente en frases musicales los elementos básicos del lenguaje; la tarea de tejer el argumento en una textura de frases preñadas y periodos acabados, especialmente vinculada a la prosa; y la tarea también común a ambos de elegir palabras adecuadas, explícitas y expresivas. Ello nos permite entrever las dificultades que entraña un pasaje perfecto; el número de facultades, de gusto o de sentido común que hay que ejercitar durante su ejecución; y la razón por la cual, una vez concluido, nos produce un placer tan hondo. Desde la ordenación de palabras concordantes, de la sensualidad y el arabesco, hasta la factura de la oración elegante y fecunda, acto vigoroso de la inteligencia, es rara la facultad humana que no se ejercite. No nos sorprenda, pues, si son raras las frases perfectas, más raras aún las páginas perfectas.

Share Button

Música d’estiu 2014

Temples – Sun Structures

Ho reblava el Ramon Faura de Macho quan parlava d’herència musical en una entrevista a Núvol. Temples representen la continuació de l’espècie, una seqüència en la línia dinàstica i d’altres coses semblants. Són genètica Kinks y Zombies, els T. Rex i els Pink Floyd més pop de Syd Barret, Love, Byrds. Sense manies ni arrufant el front quan el periodista espavilat els ho pregunta igual que si hagués descobert el foc. I orgullosos d’aquest so tan mellow que practiquen i que pot aixecar les faldilles del món.

Innercity Ensemble – II

És allò del mal que va fer el carismàtic “Bitches Brew” quan Miles Davis va partir en dos la història del jazz buscant nous públics i maneres més comercials. Els polonesos Innercity Ensemble proven la barreja perfecta que deixa notes penjades de trompeta. Pop, electrònica, world music i jazz en un mateix paquet. Hipnosis i misteri, seria la fórmula.

Timber Timbre – Hot Dreams

Sembla que els canadencs aquests tenen un do quan treuen melodies. Les notes de la seva música encaixen, obedients, saben que només les úniques necessàries formaran la partitura de les cançons. Gust per Morriconne, per Johnny Cash, per la manera fosca i heroica d’entomar les coses. Res de nou, tampoc ho pretenen.

Swans – To Be Kind

Una nova entrega sense límits de la banda de Michael Gira, abús controlat igual que les explosions menades per enginyers, implosió pels cors i ànimes dels seguidors habituals i pels qui reconeixen una primera experiència. Una escolta d’aquest “To be kind” tira a terra els prestatges interiors, és la manotada impacient que reclama alguna cosa.

Share Button