The Shining – Stanley Kubrick (1980)

Còpia remasteritzada i al cinema (els Verdi de Gràcia) com toca.
144 minuts que passen volant i el terror que s’acumula complint estadis: curiositat, sospita, tensió, por i pànic.
L’inici de la cinta amb els plans aeris de la muntanya i la música dramàtica de Wendy Carlos inciten a respirar fons i a contenir l’alè. Acaba les crispetes, fixa la vista a la pantalla i calla. L’entrevista de feina del candidat a vigilant ens presenta un Nicholson rialler i extravagant. No s’immuta amb la història macabra que li havien amagat, la d’un antic vigilant que va acabar amb la família a cops de destral. “That’s not gonna happen with me”, diu Jack Torrance amb una seguretat que ressona com glaçons en un got de vidre. Kubrick no triga a presentar-nos a Danny, el fill dels Torrance, que ens connecta amb el secret de l’hotel mitjançant un trànsit epilèptic. Amb els daus a la taula, el joc engega. L’hotel, l’aïllament, la neu, la bogeria que pren forma amb la sobreactuació de Nicholson i les passejada maníaques de Danny en tricicle. En progrés, llavors, les al·lucinacions, els esperits del bar, les nenes, la vella, el bany de sang. El laberint. I allò de no deixis per demà el que puguis fer avui. La càmera de John Alcott enquadra impecablement, la fotografia aguanta el pla, no hi ha pressa per arribar al final, és pànic allò que trepitges. Els homenatges se succeeixen; l’esmentat tricicle sembla el de Damien a “La Profecia”, la posada en escena recorda les del terror italià dels 70′s del mestre Dario Argento, el tema principal de la banda sonora podria haver-lo signat un altre mestre del terror, John Carpenter. Un decàleg interminable. I Kubrick al capdavant de la bogeria emprenyant tothom amb les seves exigències, des de l’adaptació de la novel·la de Stephen King al patiment real de la pobre Shelley Duvall (que mai més es va recuperar del rodatge). Després de tremolar, donin les gràcies.

Share Button

Burn Your Fire For No Witness – Angel Olsen (2014)

Maneras antiguas que no aportan nada nuevo. El punto de partida es valiente. Hace con la voz y sus canciones. Juega en la liga regular, mezclada en el pelotón, pero tampoco la vas a ver usando los codos, lo suyo parece más bien la escapada larga que los sprints especiales. Supongo que algo ha hecho la buena reseña de Pitchfork, pero también la seguridad que desprende el invento, el gusto antiguo, los referentes inevitables que escapan de las notas. La lista de influencias puede ser larguísima, insoportable. El disco emprende el vuelo a partir de la poderosa Forgiven/Forgotten, breve y rápida y con el punto justo de épica, para continuar trayecto con Hi-Five, White Fire, High & Wild y Lights Out. Calor y sudor por la espalda mientras su voz afilada y sus maneras de princesa fugada provocan imágenes; la materializan con ese toque independiente y el carácter ganador que conquista corazones. Su discurso es dúctil y fácil y lo mejor es que no fuerza nada. Te gusta o no, pero tampoco fuerces nada ni digas que te encanta si no es verdad, no lo necesita, ni tu sinceridad: ella seguirá con lo suyo sin importarle las opiniones negativas. La encontrarás en una sala pequeña, defendiendo con su banda los dos discos que tiene, entre suelos y paredes de madera que arderían rápido en caso de incendio. Su voz y maneras echan chispas sobre la concurrencia y ella mira al horizonte escaso que tiene delante. Otro disco, otra gira, un nuevo contrato, un par de festivales. Ya volveremos a vernos.

Share Button

El cas misteriós del Dr. Jeckyll i Mr. Hyde – Robert Louis Stevenson

Citació

jeckyll

“- I ara – va dir -, per liquidar l’assumpte, ¿vol ser raonable? ¿Es vol deixar guiar per mi? ¿Serà capaç de suportar que me’n vagi d’aquesta casa sense explicacions o la fam de la curiositat ja comença a tenir poder sobre vostè? Pensi-ho, abans de respondre’m, perquè es farà el que vostè decideixi. Segons el que decideixi, es quedarà igual que abans, ni més ric ni més savi, tret que fer un favor a un home sota una angoixa mortal es pugui comptar com una riquesa de l’ànima. O, si decideix el contrari, se li obrirà una nova parcel·la de coneixement i veurà davant seu noves avingudes cap a la fama i el poder, aquí mateix, en aquesta habitació i en aquest mateix moment, i la seva mirada es veurà enlluernada amb un prodigi capaç d’astorar el mateix Satanàs”.


Pàgina 118. El relat del Dr. Lanyon

Share Button

de Weaver a Borgnine (Segons John Grant)

Com la cosa va d’actors, fem-ho com un doble homenatge a Robin Williams i a Lauren Bacall que ahir van marxar amb els àngels.
Així, sense més…

Sigourney Weaver

When I woke up today, the air was very strange
I couldn’t feel my skin and there was evil in my bones
I tried to speak but found that I didn’t have a voice
It was a prison like the one you would find in the twilight zone

And I feel just like Sigourney Weaver
When she had to kill those aliens
And one guy tried to get them back to the earth
And she couldn’t believe her ears

So I was taken or I went towards what was west
Where the ground was dead and struvk out at the giant sky
The sky was black and filled with tiny silver holes
And it was there with the frightened voice that I began to cry out loud

I feel just like Winona Ryder
In that movie about vampires
And she couldn’t get that accent right
Neither could that other guy

And I feel just like I am on Jupiter
One man looks like rainbows, sure
But it doesn’t lend itself to life
And I haven’t finished yet

Ernest Borgnine

How much is enough? That’s a really tough question.
You ought to give it some thought sooner or later.
Got off of the hooch and the crack and skipped the smack down–
But then you had to find yourself a lower low.

Doc ain’t lookin’ at me; says I got the disease.
Now what did you expect? You spent your life on your knees.
It was never too late. Tell me–what were you afraid of?
Do the numbers in your head or get out your calculator.

[Chorus]
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.

Sorry that you think you had it rough in the first world.
You ought to get out a map sooner than later.
Knowledge has turned into a trap; you have to slow down.
Get out of your head and spend less time alone.

But you never learn; you get your labyrinth on.
You lay awake at night and think that you are getting old.
You don’t need to panic now; you got time to do that later.
You’re the Jack who’s chasing Danny outside in the snow.

[Chorus x2]
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.

I got to meet him once, and he was really, really cool.
And when I think about everything’s that he’s been through,
I wish he’d call me on the phone and take my ass to school.

[Chorus x2]

I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.
I wonder what Ernie Borgnine would do.

I got to meet him once, and he was really, really cool.
And when I think about everything’s that he’s been through,
I wish he’d call me on the phone and take my ass to school.

Share Button

El Museo de la Rendición Incondicional – Dubravka Ugresic (1996)

el museo de la rendición

L’honestedat és el més important en l’exercici d’escriure. Dubravka Ugresic no s’està per floritures ni romanços, no ofereix xerifs ni assassins en sèrie, ni belles històries d’amor, ni borratxos d’ànimes perdudes o somiadors. Nascuda a Kotina (Croàcia), el seu tema és l’exili i les conseqüències que se’n deriven. Com un grapat de fotografies descolorides guardades entre pàgines de llibres. El seu exercici de sinceritat enfila records amb nom i data i la memòria balla, endavant i enrere, a sotracs. Difícil que la trama rutlli d’aquesta manera. Però rutlla. Suposo que és cosa de la concentració, d’unes imatges vives. El dolor.

“-Todo está algo confuso, Richard. Escribo sobre lo otro para no escribir sobre lo uno, igual que me acuerdo de algo que no ocurrió para no acordarme de lo que ocurrió. Todo tiene una dirección algo equivocada”.

És un compte enrere de fets, un striptease a l’inrevés, com aquells que feia la Crista Leem en temps de la transició, de nua a vestida, damunt d’una cadira. De la mare que enyora els fills i els truca, el passat projecte les seves arrels com el queixal que s’aferra quan el treuen. De Varna, Bulgària, la Segona Guerra Mundial que va desfer geografies de l’Europa central i la dictadura del proletariat que va enxampar als qui van quedar en aquesta banda del mapa. De Bulgària a Iugoslàvia, de la caiguda del mur a la guerra dels Balcans. Dolor i crueltat, és el que hi ha. Cartilles, passaport segellats, vides controlades.

“Alma sabia que la revolución no se hacía por las ideas justas, sino por las casas, los cargos, la tierra, el territorio depende de quién. Y lo mismo que a su padre le habían premiado con un piso y con un chalé en la playa por su aptitud ideològica, un momento después algún nuevo asesino pretendería instalarse en ese mismo piso, en nombre de una nueva aptitud”

El desencadenant es veu venir i no es pot deturar, l’anomenen història, es recomana silenci i tirar-hi de tant en tant records familiars. La maleta esdevé residència per a Ugresic, el canvi de domicili, una constant, l’excusa més plausible, estudis o feina, des de Berlín, el país es desdibuixa, entre el dolor d’uns i les celebracions d’uns altres. Darrera dels titulars queden les cartes, la bogeria, la soledat. La desmemoria.

“Además, el propio proceso de recordar contiene algo obviamente atávico, aunque solo sea porque este proceso nunca es lineal. Asimismo, cuanto más se acuerda uno, tal vez esté más cerca de la muerte”

La novel·la, l’escrit, el llibre, com li vulguem dir, fuig de les mans; com quan quedem adormits i el llibre cau a terra d’aquella manera plàcida amb el cop tou final que, de vegades, ens desvetlla. La lectura esdevé esforç quan l’amenacen oblit i confusió. El neguit reté retalls, els tanca al buit dins la closca. La història de l’àngel Alfred, la seva estada als EEUU, les cartes de les amigues, la vida de la mare, la poesia i reflexions d’altres autors, Brodsky, Babel, Gorki. La gola del pou.

Mami by Naceva Pavlicek DJ Five on Grooveshark

Share Button